Alexis de Tocqueville

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Alexis de Tocqueville

Alexis-Henri-Charles Clérel, cont ëd Tocqueville mej conossù 'me Alexis de Tocqueville (Paris, 29 ëd luj 1805 – Cannes, 16 avril 1859) a l’é stàit un filòsof, scritor e òm polìtich franseis. De Tocqueville a l’é considerà 'me l’anventor dla siensa sossial moderna.

Nòte biogràfiche[modìfica | modifiché la sorgiss]

Fieul ëd 'na famija nobile, ij so parent, Hervé Clérel de Tocqueville, cont ëd Tocqueville e Louise Madeleine Le Peletier de Rosanbo a i han risigà d'esse giustissià durant la rivolussion franseisa; de Tocqueville a l'ha arseivù na preparassion catolica peui, dël 1826, a l'é vnù avocà.

Sò travaj teòrich[modìfica | modifiché la sorgiss]

De Tocqueville a l'é avosà për avej studià la democrassia, dzortut cola djë Stat Unì.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Du système pénitentiaire aux États-Unis et de son application en France, scrivù con Gustave de Beaumont e Henri Fournier, 1833.
  • Mémoire sur le paupérisme, 1835.
  • De la démocratie en Amérique, prim-a part, edission Charles Gosselin, 1835.
  • De la démocratie en Amérique, sconda part, edission Charles Gosselin, 1840.
  • L'Ancien Régime et la Révolution, ed. Michel Lévy frères, 1856.
  • Quinze jours au désert, crònaca ëd so viagi american an 1831-1832, ed. Michel Lévy frères, 1861.
  • Regards sur le Bas-Canada, crònaca ëd so viagi an canadà an 1831-1832.
  • Considérations sur la Révolution.
  • Voyages
  • Écrits et discours politiques.
  • Écrits académiques.
  • Souvenirs.
  • Correspondance.