Angelo Brofferio a l'era nassù a Castelneuv Brusà ai 6 dë dzèmber dël 1802 e a l'é mòrt a Minusi, vzin a Locarn, ai 22 ëd magg dël 1866.
Dòp djë studi an Ast e a Turin, a l'ha ancaminà la profession d'avocat e l'angagg giornalìstich (an colaborand con vàire giornaj, dont ël Messaggiere Torinese) e polìtich.
Republican e democràtich, a l'ha partessipà con traspòrt a l'Arsorgiment finend ëdcò an përzon vàire vire ant j'agn Tranta. Dël 1848 a l'é stàit elegiù diputà al parlament subalpin. A l'ancamin nemis ëd Cavour e dla polìtica governativa, a l'é avzinasse a Ca Savòja ant ij darié agn.
Le Canzoni piemontesi d'Angelo Brofferio a son ëstàite motobin avosà, stampà dal 1839 al 1886, e peui ristampà eut vòte ant ël Neuv-sent.
Ij tìtoj ëd chèiche Canson:
- Crudel destin (1831)
- Mia ànima, Mè vestì, Mia entrada
- La fogassa
- La prima vòlta
- La carafin-a rota (1831)
- Ij Buratin (1831)
- La barchëtta (1833)
- L'indoman (1839)
- Ël pòver esilià
- 'L progressista (1843)
- Mè ritorn (1846)
- La stèila dël Piemont (1847)
- Al cusiné dël Cont Cavour (1853)
- Ij doi Cont (1853)
- L'Umanità e 'l mërluss ossia Cavour e 'l cholera (1853)
- Ij bonbon 'd sor Cont (1853)
- In Bast vej e grupia neuva (1853)
- Un neuv monument (1854)
- I bogianen (1859)
- Patriotism 'd Piassa Castel
A l'ha ëdcò scrivù ël lìber aotobiogràfich I miei tempi, an vint cit volum stampà a Turin antra 'l 1857 e ël 1861, pì d'àutri tre, pì tard, publicà a Milan.
“
|
Destin bëcco fotù
t'has pròpi famla grisa
a s-ciòdme patanù
sot n'erbo al mèis dla bisa.
...
Al pòver i heu fait dé
so camp e soa filera;
i heu fai surtì pi ’d tre
ch’al ero 'n caponera;
ma, j’ait fasend surtì,
i son entràje mi.
|
”
|
—Crudel destin -1831
|
“
|
Scusme, scusme Carolin-a,
s'i l'heu rot toa carafin-a:
i son stàit un pò dsadeuit,
ma còs veusto? A l'era neuit
|
”
|
—La carafin-a rota -1831
|
“
|
Guarda che bianca lun-a,
guarda che ciel seren!
Dun-a, mia cara, dun-a,
ven, Carolin-a, ven!
Una tranquila ariëtta,
sent, a consola ’l cheur:
ven, ven su la barchëtta
dl’amor e dël boneur!
|
”
|
—La barchëtta -1833
|
“
|
Dal ciabòt ch'am'ha vdù nasse,
dòp vint ani, i son lontan
e a s'è ancora nen placasse
la vendëtta dij sovran.
|
”
|
—Ël pòver esilià
|
“
|
Son progressista, ben intèis,
ma progressista ’d contrà ’d Pò:
ancheuj Spagneul, doman Fransèis,
second l’odor dël fricandò.
I’é-lo ’d pension, con d’autre apress?
Viva ’l progress! Viva ’l progress!
I’é-lo ’n pò ’d toss da guadagné?
Fieuj, andaré!, Fieuj, andaré!
|
”
|
—’L progressista -1843
|
“
|
Bondì, care muraje,
teile d’aragn, bondì,
vedd-ve ch’i son tornàje?
Guardéme torna sì.
I heu sempre pensà a voi,
ò gloriosissim froj!
Bondì, bondì, bondì,
guardéme torna sì.
Oh quante vòlte, oh quante
iv heu parlàve, ò trav;
iv heu sognàve, ò sante
criche, ò beate ciav!
|
”
|
—Mè ritorn -1846
|
“
|
Dij vaché da l’assemblea
mach jer sèira dësnicià,
é-lo chiel ch’am dis: Cerea!
con col’aria ’d mustafà?
Chiel? ma chiel? ma pròpi chiel?
Oh potensa d’un bindel!
Ch’al è rèidi, ch’al é fier,
ch’al é dur sor Cavajer!
|
”
|
—In Bast vej e grupia neuva -1853
|
“
|
Fé baudëtta, ò Piemontèis,
Italian sté su content:
San Martin ant manch d’un mèis
v’ha forgiàve un Parlament.
Che fior d’òmni, che sërvej,
quante cros, quanti bindej,
che agnolòt, che macaron,
che talent, che talenton!
|
”
|
—Un neuv monument -1854
|
“
|
D’Agnus ransi a-i é ’d cabasse,
'd colar spòrch a-i n'a-i é ’d poss,
a-i é ’d canònich 'd tute rasse,
'd batù nèir e bianch e ross;
'd fratarìe guarda che nià!
|
”
|
—Da La glòria dël Paradis, Una scapada dël vapor -1855
|
“
|
Fieuj d’Italia, da la tomba
i ’n ciamave neuit e dì:
sent-ve, sent-ve ’l son dla tromba?
Fieuj d’Italia, i soma sì.
Plan-ra-ta-plan
marche an avant,
plan-ra-ta-plan
feu su j’ Alman!
|
”
|
—La Piemontèisa, Canson 'd guera -1859
|
“
|
I bogianen a’n dio:
famosa novità!
Già tuti a lo savìo
da doi mil’ ann ansà.
Riputassion franch giusta:
sul Pò, sul Var, sul Ren,
al é na stòria frusta
che noi i bogioma nen.
Lo san fin-a ’n Crimea
che noi i bogioma nen.
|
”
|
—I bogianen -1859
|
“
|
Al é inutil ch’iv ribele:
a cost mond a-i é nen ëd bon
ch’ la polìtica dle ofele
e la glòria dij giambon.
Stòrze ’l còl, fé l’ultim baj
l’é una smòrfia da sonaj.
Turch ò Alman, Grech ò Spagneuj,
tuti j’òmni a son 'd subieuj.
|
”
|
—Patriotism 'd Piassa Castel
|
Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]
Gianrenzo P. Clivio - Profilo di storia della letteratura in piemontese
|
|