Angelo Ferrari

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.


Biografìa[modìfica | modifiché la sorgiss]

Angelo Ferrari (1874-1971) a l'era diplomà ragionié e a fasìa l'impiegà aministrativ.

Euvre[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dël Ferrari i arcordoma le cuìje:

  • Rim' dla guèra - Vers d'incoeu russ e bleu;
  • Bell e bon - Figür, canson;
  • Cartunsin.

Graficament a l'ha dovrà prima ël caràter "â" per andiché ël son ëd dla parlà pavèisa che a l'é tra la "a" e la "e", son che an tedesch a ven andicà con "ä"; peui a l'é passà a dovré la "a" sempia.

Russ e bleu[modìfica | modifiché la sorgiss]

- Canson? Bei rob! Di vers ... Vers russ e bleu ...

Bei rob! - Sa gh'entri mi, cara 'l me fioeu?
- Fala tajà, ve no chi a fa 'l büfon!
Va a Piadena balurd, cui to canson! -
...

—Russ e bleu[1]


Al coeur, al coeur[modìfica | modifiché la sorgiss]

Disèm pü gnent dal coeur! - Al coeur, al coeur!

E l'è un fiur russ e 'l vula me un üsé,
L'è mat, l'è savi, al fa tüt qual cal voeur,
Al rida, al piangia, al schissan suta i pé,
...

—Al coeur, al coeur


Introdüssion[modìfica | modifiché la sorgiss]

La lirica italiana la va no,

quéla pavesa forsi men un mo.
La gent ca legia la g'ha i occ pesant,
gross e russ come frambos, o Madona!
...

—Introdüssion[2]


Tristessa artistica[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'arte cla sariss me 'l rifless de Dio

dentr in di occ lüsent d'una badessa,
l'om ca lla segua 'l deva pagà 'l fio.
E l'è inütil a dì con che tristessa.
...

—Tristessa artistica[3]


Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

Region Lombardìa - Antologia della poesia nelle lingue e nei dialetti lombardi

Arferiment[modìfica | modifiché la sorgiss]

  1. Rim' dla guèra - Vers d'incoeu russ e bleu - Editore Piero Mozzaglia, Pavia 1915
  2. Bell e bon - Figür, canson - Editore Piero Mozzaglia, Pavia 1930
  3. Cartonsin - Editore Piero Mozzaglia, Pavia 1938