Anser anser

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Òca sërvaja[modìfica | modifiché la sorgiss]

Version dël nòm

Scientìfich: Anser anser
Piemontèis : Òca sërvaja
Italian : Oca selvatica

Órdin: ---
Famija: ---
Géner: ---



Mas-cc an vòli

Descrission[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'òca sërvaja a l'é la specie pì conossùa d'òca. A l'é longa 75-90 centim, con piumage gris brun an sle part superior e gris giaunet an sla pansa, bech rossign, tanme le piòte.
A l'é a l'orìgin ëd tute le rasse domestie sbardlà an tut ël mond; a l'é anlevà për la carn e ël fìdigh (òca ëd Tolosa) o për ël piumin motobin còti (òca ëd Poitou).

Na nià
Anser anser

Ambient[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'òca sërvaja a preferiss ij mojiss e ij baciass da banda dij camp e pra, ma a fa sò nì al sùit. Minca nià a l'é ëd sinch o ses euv.

Distribussion[modìfica | modifiché la sorgiss]

A viv ant le region setentrionaj d'Euròpa e Asia. D'invern a emigra vers l'Euròpa sentral an vòj con na caraterìstica forma a cun-i.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

Anser anser