Aquilegia atrata

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
? 

Classìfica sientìfica
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Class: Magnoliopsida
Órdin: Ranuncolales
Famija: Ranuncolaceae
Géner: Aquilegia
Specie: A. atrata
Aquilegia atrata
W.D.J.Koch, 1830

Descrission[modìfica | modifiché la sorgiss]

Pianta erbosa ch'a viv sempre, auta da 20 a 80 cm, con gamba drita a session rionda, feuje basaj spartìe an tre part a forma 'd vantajin-a, verd fòrt da dzora e bluèt da sota. Le fior, viòla scur, a son a bocc da 3 a des, a son an doe part: un-a 'd fòra con 5 tépaj, ëd forma oval; un-a an drinta formà da pétaj a forma 'd caparucia, ch'a finisso ant në speron lansinà.

Ambient[modìfica | modifiché la sorgiss]

A chërs da 400 a 1.700 m, dzor teren calcaros e ai bòrd dij bòsch ëd latifeuje.

Fioridura[modìfica | modifiché la sorgiss]

Da magg a luj.

Particolarità[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël nòm a riva miraco da aquilegium, visadì sisterna, për la forma dla feuja ch'a cheuj l'eva dla pieuva, o da aquilina, përché a smija a j'unge dl'àquila. Ël nòm atrata a l'é arferì al color sombr. A l'é na pianta motobin velenosa, combin ch'as dovrèissa ant la misin-a popolar për soe proprietà.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Aquilegia atrata W.D.J.Koch, 1830