Vai al contenuto

Aythya nyroca

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
?morëtton

Classìfica sientìfica
Regn: Animalia
Phylum: Chordata
Class: Aves
Órdin: Anseriformes
Famija: Anatidae
Géner: Aythya
Specie: A. nyroca
Aythya nyroca
(Güldenstädt, 1770)
Aythya nyroca

Aythya nyroca

Descrission

La Aythya nyroca (morëtton) a l'é n'osel acquàtich dla famija dj'Anatidae, un-a dle pì cite e ràire dle morëtte. A l'é longa 38-42 cm, con n'aliura ëd 63-67 cm e a peisa an tra 500 e 800 g. Ël mas-cc an livrea nussial a l'ha 'n piumagi brun rossastr (color tabach), con la testa pì scura, la gola ciàira e l'iris bianch (caraterìstica amportanta) . Lë specc (la banda an sla part interna dl'ala) a l'é bianch, bin visìbil an vòl . La fumela a l'é pì smòrta, con l'iris giaunastr . Ij giovo a smijo a la fumela ma a l'han ël bech pì scur. Sò crij a l'é un "krr" raucc.

Ambient

A viv ant le zòne ùmide d'eva bassa e con vegetassion s-ciasse: lagh, stagn, palud, risere e lagun-e. A nidìfica an sle rive, an sij pé dle cane, e a duverta 6-11 euv . A mangia dzortut piante aquàtiche (smens, feuje) e 'dcò inset, crostassé, verm e mòlusch. A l'é migrator: le popolassion dël nòrd e dl'est a migro a sud, cole dël Mediterani a son parsialman sedentarie.

Distribussion

A nidìfica ant l'Euròpa sud-oriental e sentral, ant l'Asia sentral e ant l'Àfrica nòrd-ossidental. La popolassion mondial a l'é stimà an 50.000-100.000 adult e a l'é an declin. An Italia a l'é 'n migrant e invernant ràir, con poche cobie nidificante (8-20) ant la Pian-a Padan-a e ant la Sardëgna. A l'é protegiù da la Diretiva Osej (Anes I). A l'é classificà Near Threatened (NT) da l'IUCN.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse