Chlidonias niger
| Vos an lenga piemontèisa | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì. |
Chlidonias niger[modìfica | modifiché la sorgiss]Descrission[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Chlidonias niger (mijarin) a l'é un cit osel dla famija dij Laridae (ij gabian e sterne), longh 22-25 cm, con n'aliura ëd 60-65 cm e un pèis ëd 55-70 g. A l'ha 'n bech nèir, sutil e legerment curvà, e le piòte curte e scure. An istà (livrea nussial), a l'ha la testa e 'l còrp tut nèir (con d'arfless gris), le part superior gris sombr e j'ale grise con na banda pì ciàira. An invern a perd ël color nèir e a dventa gris an sël dòrs, bianch sota, con la testa bianca e na calòta nèira, e na taca scura dëdnans a j'euj e ai fianch dël pét. A vòla con bàt d'ale përfond e un vòl ondulà, an pogiand-se an sle cane për arposesse . Sò crij a l'é 'n "kik" àut e penetrant . Ambient[modìfica | modifiché la sorgiss]A viv ant le palude d'eva dossa, ant ij lagh e ant le risere con eva bassa e vegetassion, andoa a fà 'l nil an sle piante ch'a s-ciasso (soens an sle cane) . A fà 'nil flotant con ëd tòch ëd vegetassion, e a duverta 2-4 euv . A l'é n'osel gregari, ch'a nidìfica an colònie . A mangia dzortut inset e larve, ma 'dcò cit pess, ran-e e anfibi . A cassa voland bass an sj'eve e an sle pasture. Distribussion[modìfica | modifiché la sorgiss]A l'é spantià an Euròpa e Asia ossidental (sot-specie C. n. niger) e ant l'América dël Nòrd (sot-specie C. n. surinamensis) . An Euròpa, a nidìfica ant le zòne ùmide dai paìs bàltich e Russia a la Polònia e Ucrain-a . La popolassion mondial a l'é 'd 500.000 cobie, ma an Italia a l'é motobin ràir: a nidìfica nen regolarment (mach cheich tentativ ant ël Delta dël Pò e ant la Pian-a Padan-a) e as vëdd dzortut ëd passagi . A l'é protegiù da la Diretiva Osej e da AEWA . Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]
|
