Citrus paradisi
| Vos an lenga piemontèisa | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì. |
Pompelm: Citrus paradisiDescrissionËl Citrus paradisi (pompelm) a l'é n'erbo sempeverd dla famija dle Rutaceae, aut 5-10 méter, con na copa largha e 'n bion drit . La scòrsa dij branch a l'é seulia e gris brun-a . Le feuje a son ovaj, longhe 10-15 cm, con ël picol alià . Le fior a son bianche e profumà . Ij frut (ij pompelm) a son d'esperidi globos, gròss (10-15 cm), con la pel giauna o rosà, e la polpa giàuna o rossa, dossa e un pòch amèra . A son rich ëd vitamin-a C . DistribussionA l'é originari dël Carib, e a l'é stàit dësvlupà a la fin dël sécol XVIII an Barbados . A l'é coltivà an tuta la region tropical e subtropical dël mond (Florida, Brasil, Israel, Spagna, Sudàfrica) . An Piemont a l'é present mach ant ij giardin botànich o an quàich sèra . NotissieA l'é n'antich ìbrid, miraco tra ël Citrus sinensis (portugal) e ël Citrus maxima (pomel) . A l'é dovrà për ël consum fresch e për fé dël giuss. La scòrsa a l'é dovrà për fé dle confiture . An Piemontèis a l'é ciamà pompelm. Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse
|