Coprinus atramentarius

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
?Coprin ëd l'anciòstr

Classìfica sientìfica
Regn: Fungi
Division: Basidiomycota
Class: Homobasidiomycetes
Órdin: Agaricales
Famija: Coprinaceae
Géner: Coprinus
Specie: C. atramentarius
Coprinus atramentarius
(Bull. : Fr.) Fries

Un pissacan: ël Coprinus atramentarius[modìfica | modifiché la sorgiss]

Descrission[modìfica | modifiché la sorgiss]

Pissacan àut fin-a a 20 cm; capel prima ovà e sarà an sla gamba, peui campanulà; a madurassion as liquefà a parte dal bòrd sot-forma ëd n’inciòstr nèir fin-a a riduvse, a la fin, a un cit sercc nen regolar an testa a la gamba; ël capel da giovo a l’é color sënner, gris bianch o gris brun, pì scur al sentro, coatà dë scaje motobin fin-e al sentro e për ël rest strià e rigà radialment, dle vire lùcid dle vire scur. Gamba prima un pòch argonfia, peui silìndrica un pòch pì sutila an ponta e al pé, veuida, fibrosa, color bianch o grison brilant. Anel aderent a la gamba, butà an bass, fiocos, a dròca lest. Lamele motobin spësse e ventricose, dëstacà da la gamba, pruinose, prima bianche, peui reusa, peui lila brun, nèire e a la fin liquefàite. Carn sutila, bianca-sënner fin-a a che as lìquefa nen.

Capel fin a 7 cm, a euv peui cònich-bombà, da gris a brun-gris. Bòrd soens lobà nen regolar. Lamele motobin s-ciasse, biancastre peui da brun porprà a nèire. Gamba àuta fin a 15 cm e larga fin a 1,5 cm, gorëgna, bianca, con n'argonfiament a anel motobin bass. Motobin a sloa.

Odor e savor[modìfica | modifiché la sorgiss]

Piasent, fin.

Ambient[modìfica | modifiché la sorgiss]

A chërs pì che àutr an pianura, an sij pra, ant ij pòst nen coltivà, arlongh ij fonsaj, ant ij parch dle sità; tut l'ann (specialment a l'inissi dla prima) se l'invern a l’é nen tròp frèid.

A chërs ëdzora a detrit ëd bòsch, soens anterà e a smija terìcol. A bocc.

Comestibilità[modìfica | modifiché la sorgiss]

A venta mai mangé un bolè trovà se un a l'é nen un bon conossidor dij bolè!
A l'é solitament comestìbil, ma a l'é velenos quand a l'é mangià ansema a 'd beivande alcòliche.
Costa specie a conten dle sostanse velenose che a càuso ëd j’inconvenient mach se a son compagnà da 'd beivande alcòliche. Ij sìntom ëd l'antossiament a son ëd tipo “eretìstich”, val a dì vasodilatassion con congestion e anrossament dla cera e dla pel dla testa, smangisson an tut ël còrp; ant ij cas pì grav a peulo vnije ëdcò disturb ëd pansa e cheur, pì fòrt se ël pissacan a l’é stàit mangià quand che a l’avìa le lamele già colorà ëd reusa. Generalment ij sìntom a sparisso da soj an pòche ore.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Coprinus atramentarius (Bull. : Fr.) Fries