Vai al contenuto

Edmonton

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Panorama 'd Edmonton dal "106 Street Lookout" (2019)

Edmonton a l'é na sità dël Canadà, capital dla provinsa federal dl'Alberta dont a l'é la scònda sità për popolassion apress Calgary. A l'ha na popolassion ëd 932.546 abitant (2016), che a monta a 1.491.000 s'as considera l'àrea metropolitan-a (Greater Edmonton). A l'é ciamà The Gateway to the North (La Pòrta dël Nòrd) e Festival City (Sità dij Festival) për soe vàire manifestassion culturaj.

Stòria

Ant ël perìod pre-colonial

La region d'Edmonton a l'era stòricament abità da vàire prinsipaj Nassion, an particolar ij Cree, ij Blackfoot, ij Métis e j'Iroquois. Sti pòpoj a cassavo e a negossiavo longh ël fium North Saskatchewan.

Fondassion e época dij fòrt

La sità a l'é stàita fondà dël 1795 'me Fort Edmonton, stabiliment dla North West Company për la pelisserìa. Ël nòm a riva dal paìs nativ dël diretor dla companìa, Sir James Winter Lake, ch'a l'era nassù a Edmonton (Middlesex) an Anghiltèra. Ël fòrt a l'é dëspiassasse vàire vire prima dë stabilisse ant soa posission atual vers ël 1819.

A l'é dventà na pòsta amportanta dla Hudson's Bay Company apress la fusion dël 1821. Dal fòrt a partìo le carovan-e vers l'àrtich e a rivavo ij comerciant con le plisse.

Espansion e statù 'd capital

Con l'ariv ëd la ferovìa (Canadian Pacific Railway, 1885), Edmonton a l'ha ancaminà a chërse viaman. Dël 1904 a l'é dventà na sità (city) e dël 1905 a l'é stàita proclamà capital dla neuva provinsa dl'Alberta. Ël boom ëd lë sfrutament dël petròli ant j'agn '40 e '50 a l'ha trasformà Edmonton ant un sènter econòmich amportant.

Svilup modern

Ant j'ùltime desen-e d'agn, Edmonton a l'ha diversificà soa economìa, chërsù ant l'educassion, la tecnologìa e ij servissi. A l'ha organisà dj'event antërnassionaj com ij Commonwealth Games dël 1978 e l'Universiade d'Invern dël 1983.

Geografìa

Edmonton a resta ant la pàrt sentral dl'América dël Nòrd, a 645 mèter d'autëssa, an sël fium North Saskatchewan. A l'é situà ant la zona ëd transission antra le pianure e la region boscosa dël nòrd.

Clima

Edmonton a l'ha un clima continentaj ùmid (classificassion Köppen: Dfb), con invern frèid e istà càude. Le temperature a peulo droché fin a -40°C an gené e monté a 30°C a luj. A l'ha 2.299 ore 'd sol l'ann e 'd precipitassion moderà (apopré 460 mm).

Architetura e paisagi urban

La sità a l'é caraterisà dal North Saskatchewan River Valley, ël parch urban pì grand dël Canadà (7.400 ha), ch'a lassa dë spassi verd motobin gròss e sentrà. Ël sènter (downtown) a l'ha 'd gratacel moderà e dë struture amportante coma lEdmonton City Hall e la Alberta Legislature Building.

Economìa

Edmonton a l'é 'l sènter aministrativ e econòmich dl'Alberta. Soe atività prinsipaj a son:

  • Energìa e petròli: sede d'arserca e d'aministrassion për vàire companìe 'd petròli e gas.
  • Industria pétro-chìmica: rafinerìe e produssion ëd plàstica.
  • Tecnologìa e arserca: mersì a lAlberta Research Council e a vàire neuve amprèise 'd tecnologìa.
  • Educassion: l'Università dl'Alberta a dà travaj a milen-e 'd përson-e.
  • Traspòrt e logìstica: përchè a l'é la "pòrta dël nòrd" për j'arforniment a le comunità àrtiche.

Demografìa

Dël 2021, la popolassion municipal a l'era 'd 1.010.899 abitant. La composission ètnica a l'é motobin diversa:

  • 64.7% bianch
  • 12.8% asiàtich (Filipin, Indian, Cinèis)
  • 6.2% nativ (First Nations, Métis, Inuit)
  • 5.6% nèir
  • 2.7% àrab

Le lenghe pì parlà a part l'anglèis a son: tagalog (filipin), punjabi, cinèis mandarin, spagneul, e arab.

Cultura

Festival

Edmonton a l'é conossùa për ël Edmonton International Fringe Festival (ël pì gròss d'América dël Nòrd), ël Edmonton Folk Music Festival, ël K-Days (esposission e fere), e lIce on Whyte (festival dë sculture 'd giassa).

Art e mùsica

A l'ha 'd teater amportant (Citadel Theatre, Edmonton Opera), lArt Gallery of Alberta, e 'l Royal Alberta Museum. A l'é la sità 'd nàssita ëd vàire musicista famos, coma Michael Bublé.

Spòrt

JEdmonton Oilers (NHL) a son l'echip pì famosa, avend vagnà 5 Stanley Cup ant j'agn '80 con Wayne Gretzky. A-i son ëdcò jEdmonton Elks (CFL, fótbal canadèis) e jFC Edmonton (fótbal).

Istrussion

Edmonton a l'ha tre università prinsipaj:

  • Università dl'Alberta (fondà dël 1908) - n'ateneo 'd ricerca d'elit.
  • MacEwan University
  • NorQuest College (për j'adult)

A-i son 'dcò vàire scòle pùbliche e catòliche.

Traspòrt =

  • Aeropòrt: Edmonton International Airport (YEG), ël ters pì afolà dël Canadà për tràfich ëd càrich.
  • Traspòrt pùblich: Edmonton Transit Service (ETS) con autobus e la Metro, na linia ëd tren lest ch'a colega ël nòrd al sènter.
  • Strà: a l'é servìa da vàire autostrà (Yellowhead Trail, Anthony Henday Drive).

Pòst d'anteresse

  • West Edmonton Mall: un-a dle pì gròsse sità comerciaj dël mond (1981), con d'atrassion coma na pista 'd patinagi, un parch aquàtich, e n'acquari.
  • Fort Edmonton Park: parch stòrich ch'a arcostruiss l'evolussion dla sità.
  • Muttart Conservatory: quatr piràmid 'd veuid ch'a conten-o 'd piante da vàire clima.
  • Telus World of Science: museo sientìfich e sènter dë spetàcol.
  • Alberta Legislature Building: la sede dël govern provinsial, con dij bej giardin.

Personagi famos nassù a Edmonton

Vëdde 'dcò

Ligam estern