Vai al contenuto

Falco vespertinus

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
?farchet piòte rosse

Classìfica sientìfica
Regn: Animalia
Phylum: Chordata
Class: Aves
Órdin: Falconiformes
Famija: Falconidae
Géner: Falco
Specie: F. vespertinus
Falco vespertinus
(Linneus, 1766)
Falco vespertinus

Falco vespertinus

Descrission

Ël Falco vespertinus (farchet piòte rosse) a l'é un cit farchet ëd la famija dij Falconidae, longh 28-34 cm, con n'aliura ëd 65-75 cm . A l'é caraterisà da dimorfism sessual motobin marcà . Ël mas-cc adult a l'é tut gris-bleu, con le piòte e la carùncola (la pel dantorn a j'euj) 'd color ross viv, e la part sota dla coa (sot-coa) d'un color castan ross . La fumela a l'ha la testa e le part inferior color giaun-ross, con dë strìe scure, e 'l dòrs gris. An sla facia a l'ha na macia nèira an sl'euj e dij barbis . Ij giovo a son motobin strià, con dë strìe scure an sël pèt . Sò crij a l'é un "kiou kiou kiou" fòrt .

Ambient

A viv ant ij teren duvert e stepos, con quaich erbo spatarà, com ij pra, ij teren coltivà e le zòne ùmide. A l'é na specie gregaria e a nidìfica an colònie, an dovrand ij nì vej d'àutri osej (cornajass, gaje) . A mangia dzortut inset (grì, coleòter) ciapà an vòl o a tèra, ma 'dcò cit vertebrà (ran-e, laserde, giari, osej) . A l'é 'n migrator a longa distansa e a passa l'invern ant l'Àfrica meridional .

Distribussion

A nidìfica ant l'Euròpa oriental (Russia, Ucrain-a, Ungherìa) e ant l'Asia central . An Italia a l'é 'n migrant ràir, con cite popolassion al nòrd . La specie a l'é vulneràbil (VU) a livel mondial për via dla ridussion dij sò ambient naturaj .

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse