Francisco Goya

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Carl IV dë Spagna e soa famija, 1800.
Ël tre ëd magg dël 1808, 1814. Ouli su tèila, 266 х 345 cm. Museo del Prado, Madrid.

Francisco de Goya y Lucentes, nassù ël 30 ëd mars dël 1746, mòrt ël 16 d'avril dël 1828 a l'era un pitor spagneul. A l'ha piturà vàire ritrat ëd la Famija Real Spagneula. Le soe euvre pì avosà a son "Carl IV dë Spagna e soa famija" e "Ël tre ëd magg dël 1808".

Vita[modìfica | modifiché la sorgiss]

Goya a l'era nassù a Fuendetodos, an Aragon-a, dël 1746. A l'avìa studià a Madrid e Roma, e ant ël 1771 a l'era a Parma. D'apress col ann, a l'era tornà an Spagna.

Ant ël 1774 a l'era marriasse e a l'avìa ancaminà a travajé për ij Reaj dë Spagna. Ant ël 1783 a l'era motobin avosà për ij sò ritrat.

Ma ant ël 1790 a l'é vnù malavi. As sa nen da bin cola che a fussa soa maladìa. An col temp lì, le soe euvre a son visionarie e terible. Ël sò stat mental a l'era pegiorà con l'invasion fransèisa, ëdcò se a l'ha ispiraje la soa ciadeuvra ("Ël tre ëd magg dël 1808").

Goya a l'é mòrt a 82 agn, dël 1828.