George Berkeley

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
George Berkeley

Filòsof empirista e teòlogh.
George Berkeley a l'era nassù davzin a Thomastown, an Irlanda, ai 12 ëd mars dël 1685 e a l'é mòrt a Oxford ai 14 ëd gené dël 1753.

A l'ha studià al Trinity College ëd Dublin e a l'ha publicà ij sò prinsipaj travaj filosòfich prima dij trant'agn.

A l'ha partissipà a 'n proget, falì, ëd fondé un colege ant le colònie merican-e, vivend dal 1728 al 1731 an Rhode Island.

Dël 1831 a l'é stàit nominà vësco dla diòcesi anglican-a ëd Cloyne, andoa a l'ha vivù për ël rest ëd soa vita.

Sò pensé[modìfica | modifiché la sorgiss]

Berkeley a l'é famos për avèj negà l'esistensa dla materia: a chërdìa che costa a fussa l'ùnica manera për goerné la testimoniansa dij sens.

A l'ha mnà dle fòrte crìtiche al càlcol infinitesimal.

Euvre prinsipàj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Philosophical Commentaries (1707–08)
  • An Essay towards a New Theory of Vision (1709)
  • A Treatise Concerning the Principles of Human Knowledge (1710)
La prima edission dël Tratà an sij prinsipi dla conossensa uman-a
  • Three Dialogues between Hylas and Philonous (1713)
  • De Motu (1721)
  • Alciphron: or the Minute Philosopher (1732)
  • The Theory of Vision or Visual Language … Vindicated and Explained (1733)
  • The Analyst (1734)
  • The Querist (1735–37)
  • Siris (1744)

Curiosìtà[modìfica | modifiché la sorgiss]

La sità ëd Berkeley, an Califòrnia, a l'é stàita ciamà parej an sò onor.