Giuseppe Bonandrini

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.


Biografìa[modìfica | modifiché la sorgiss]

Giuseppe Bonandrini a l'era nassù a Casnigo dël 1867, a l'era laureasse médich a Pavìa e a l'avìa esersità la profession a Piazzatorre, andoa a l'é mòrt dël 1940.
A l'é stàit responsàbil dël Ducà ëd Piassa Pòntida, n'associassion che a l'ha com but la tùa dla parlà bërgamasca.

Euvre[modìfica | modifiché la sorgiss]

N'edission ëd le soe euvre as treuva ambelessì, con na biografìa detà dal fieul Fernando:

  • Sonetti in vernacolo[1].

A fà ol dotùr[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ant el sonèt A fà ol dotùr, a-i é na cita ciadeuvra d'auto-ironìa. L'inissi:

A fà ol dotùr a l'è ü mester da cà ...

sèmper col cör söspis ... A i è troàde
a caso i ure de pödì possà
a trà 'mpó 'l fiàt in pas, sènsa secade.
...

—A fà ol dotùr


Ültem dé de Carneàl[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ant el sonèt Ültem dé de Carneàl, ël Bonandrini a së scusa ëd nen podèj presensié al Ducà ëd Piassa Pontida. L'inissi:

E fiòca ... e fiòca ... 'Ncö só stöf, pié ras

e de fastöde ... e de malenconéa ...
Fò da la pórta a pòss cassà gna 'l nas
per vègn a gód la òsta compagnéa ...
...

—Ültem dé de Carneàl


Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

Region Lombardìa - Antologia della poesia nelle lingue e nei dialetti lombardi

Arferiment[modìfica | modifiché la sorgiss]

  1. Sonetti in vernacolo, Bergamo, 1982