Guy Braibant

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Guy Braibant a l'era nassù a Paris ai 5 dë stèmber dël 1927, an na famija borzoà. Sò pare a l'era diretor dj'archivi ëd Fransa; soa mare a l'era n'ebréa d'orìgin egissian-a.

Cand ch'a-i s-ciòpa la sconda guèra mondial, Braibant a l'é anlev al liceo Janson-de Sailly; a l'era cambrada ëd Jean-Pierre Lotte, che dël 1944 a l'ha massà un tedësch prima d'esse arestà e fusilià. Pòch apress, Braibant a l'é intrà ant ël PCF.

Laureà an litre e an drit, diplomà a l'Anstitù dë studi polìtich ëd Paris, dël 1953 a seurt da la Scola Nassional d'Aministrassion. Peui a intra al Consèj dë stat, anté ch'a farà scasi tuta soa cariera.

Dël 1975 a l'é un dij redator dël Proget ëd diciara dle libertà, publicà dai comunista.
Con la vitòria ëd François Mitterrand a l'elession pressidensial dël 1981, Braibant a l'é ancarià ëd mission dapress ël ministr dij traspòrt, Charles Fiterman.
Dël 1984 ij ministr comunista a chito ël goern, cand Laurent Fabius a rampiassa Pierre Mauroy. Ant ës moment, Braibant a romp con ël PCF.

Dal 1978 a l'é consejé dë stat. Dël 1985 a smija dovèj dventé pressident ëd la session dij contrast dl'àuta giurisdission aministrativa, ma la possìbil promossion d'un comunista (bele ch'a-l l'era pì nen) a fà monté l'oposission ant ël Consèj dë stat. Mitterrand a ced a la pression; tanme consolassion, Braibant a l'é nominà a la pressidensa dla comission djë studi e dij rapòrt.
Dël 1988 a l'é stàit pressident ëd la comission ëd travaj antërministerial Bioética e drit e dal 1989 al 2005 vice-pressident ëd la comission superior ëd codificassion. A l'ha arpresentà la repùblica fransèisa ant l'osservatòri europengh ëd lòta contra 'l rassism e l'anti-semitism (n'òrgo dl'Union Europenga) e dal 1989 a l'era mèmber dla comission nassional consultativa dij drit ëd l'òm.

Braibant a l'é stàit në spessialista arconossù ant ël camp dël drit aministrativ. Sò lìber Les grands arrêts de la jurisprudence administrative a resta n'arferiment autoritativ.

A l'é mòrt a Paris ai 25 ëd maj dël 2008, për ël fërmesse ëd sò cheur.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Les grands arrêts de la jurisprudence administrative (prima edission 1956)
  • Les archives en France (1996)
  • Données personnelles et société de l'information (1998)