John le Carré

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
John le Carré (2008)

John le Carré, stranòm ëd David John Moore Cornwell, (Poole ai 19 d'otóber dël 1931 - Truro, 12 dzèmber 2020), a l'é në scritor britànich, autor ëd vàire tra ij romanz pì famos e vendù ant ël mond; a l'é stàit ëdcò n'agent segret dël Secret Intelligence Service.

Soa vita[modìfica | modifiché la sorgiss]

Fieul ëd Richard Thomas Archibald Cornwell (1906-75) e d'Olive "Gassy" Cornwell, le Carré a l'é nàit dël 1931 a Poole, cita sità dël Dorset.
Dël 1948 a l'é anscrivusse a l'Università 'd Berna për amprende 'd lenghe strangere ma peui a l'ha chitala për andé torna a Oxford, andoa a l'é dotorasse an literatura alman-a.
Dventà professor al famos Eton College fin-a 'l 1959, pròpi an col an-lì a l'é intrà ant ël Foreign Office britànich anté che a l'ha travajà coma sgond segretari a ambassada 'd Bonn e a l'é peui stàit tramudà al consolà d Amborgh, coma consijé. An costi ani a l'é stàit arcrutà dal MI6. Sò prim romanz, a l'é stàit scrivù dël 1961, quand a l'era ancora ant ël MI6.
Dël 1954 a l'é mariasse con Alison Ann Veronica Sharp e con chila a l'ha avù tre fieuj: Simon, Stephen e Timothy. Dël 1971 ij doi spos a son chitasse e le Carré a l'é torna mariasse con Valerie Jane Eustace, e'dcò con chila a l'ha catà na masnà, Nicholas.

Sò travaj al Secret Intelligence Service a l'é finì quand Kim Philby, agent britànich che a travajava 'dcò për ël KGB, a l'ha dësvelà l'identità 'd vàire agent anglèis.

Euvre[modìfica | modifiché la sorgiss]

Quasi tuti ij romanz ëd le Carré a son dë spionagi o dël frisson, e a parlo dzoratut ëd l'época dla guèra frèida tra USA e URSS.
La manera dë scrive 'd John le Carré a smija ch'a sia contraria al pì famos mèmber literari ëd cost géner: James Bond. Ij protagonista 'd le Carré a son pì reaj e a bogio ant un mond che a l'é pa fantasios. George Smiley, miraco l'agent segret pì famos dël mond, a nass dël 1961 con ël prim romanz ëd le Carré "Arciam për ël mòrt".

Con la fin ëd la Guèra frèida a ancamin-a la crisi ëd cost géner literari e 'dcò le Carré a smija nen bon a trové 'd neuv argoment da scrive. Con "Ël sartor ëd Panama" dël 1996, l'autor a l'ha torna 'n gran sucess literari, an adatand lë spionagi al neuv moment ëstòrich e a le neuve realtà sossiaj.

Cìne[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dël 1965, Martin Ritt a l'ha fàit ël prim film d'un lìber ëd le Carré, "La spia ruvà da la frèid", anté che ël protagonista a l'é Richard Burton. "Arciam për ël mòrt" ëd Sidney Lumet a l'é dël 1966 antramentre che dël 1969 Frank Pierson a l'ha realisà "Lë specc ëd le spie" con Anthony Hopkins.

Ant n'época pì avsin-a a noi a-i son ëstajé d'àutri tre film: dël 1990, Sean Connery a l'é stàit protagonista ëd "La Ca Russia" adatà da Fred Schepisi e con Michelle Pfeiffer. Dël 2001, Pierce Brosnan a l'é stàit protagonista dël "Sartor ëd Panama" con Jamie Lee Curtis e Geoffrey Rush. Dël 2005 a l'é tocà a "The Constant Gardener" con Ralph Fiennes e Rachel Weisz.

Anliure esterne[modìfica | modifiché la sorgiss]