Vai al contenuto

Loire-sur-Ròdano

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Loire-sur-Ròno
  Comun-a fransèisa França  
Localização de Loire-sur-Ròdano em Fransa
Loire-sur-Ròdano
Loire-sur-Ròno
Localisassion ëd Loire-sur-Ròdano an Fransa
45° 33' 41" N 4° 48' 25" E
Pais  Fransa
Region Ròno-Alp
Dipartiment Ròno
Surfassa
 - Total 16,6 km²
Popolassion (2006)
 - Total 2 273
 - Densità 136,9/km2 
Còdes Postal 69700
Còdes INSEE 69118

Loire-sur-Ròno a l'é na comun-a fransèisa ant la region aministrativa dël Ròno-Alp, ant ël dipartiment dël Ròno. A së stend për na surfassa ëd 16,6 km². Scond l'INSEE, dël 2023 a l'avìa 2.746 abitant, con na densità ëd 165 abitant al chilòmeter quàder.

Geografia

La comun-a as treuva a 29 km a sud ëd Lion, ant la valada dël Ròno, an tra le sità 'd Givors e Vienne (Isère). Sò teritòri a l'é varià, con autësse ch'a van da 145 méter (la val) a 548 méter (le colin-e). Ël clima a l'é temperà, con istà càude e invern mit, scond la classificassion ëd Köppen (Cfa).

Stòria

Ël nòm dla comun-a a l'é stàit modificà da "Loire" a "Loire-sur-Rhône" dël 1968, con la costrussion ëd la central termica EDF për evité confusion con ël dipartiment ëd la Lòira.

Leu d'anteresse

  • La Cesa ëd Nòstra Sgnora dl'Assunsion, ch'a dipend da la paròchia Saint-Ferréol-sur-le-Rhône, confià a l'Istitut dël Verb Ancnarnà e da l'arcidiòcesi ëd Lion.
  • La central termica EDF, ativa dal 1965 al 2005, e peui dësblà. Ancheuj, ël sit a l'é destinà a dventé na fatoria fotovoltàica.
  • J' ale coverte (halles), an costrussion dël 2025 për arlansé l'economìa local.

Economìa e tradission

Loire-sur-Rhône a l'é conossùa për esse la cun-a dla seresa "Burlat". Durant la Prima guèra mondial, Léonard Burlat, mobilisà a Lion, a l'ha pijàit dle marze da n'erbo an Gerland e a l'ha anstalaje a Loire, an creand la varietà che ancheuj a l'é la pì coltivà an Fransa.

Aministrassion

Ël sìndich a l'é Guy Martinet, an càrica dal 1989. A la fin dël 2025, a l'ha anunsià ch'a l'era 'l sò darié mandà, dòp 37 agn da sìndich e 43 agn da aministrator.