Vai al contenuto

Mareca penelope

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
?ania sarvaja, ania fis-ciaria

Classìfica sientìfica
Regn: Animalia
Phylum: Chordata
Class: Aves
Órdin: Anseriformes
Famija: Anatidae
Géner: Mareca
Specie: M. penelope
Mareca penelope
(Linneus, 1758)
Mas-cc e fomela ansema
Mareca penelope

Mareca penelope

Descrission

La Mareca penelope (ania servaja) a l'é n'osel aquàtich dla famija dj'Anatidae. Ël mas-cc ant ël perìod nussial a l'ha la testa e 'l còl castan-ross, con na banda da giàuna a la front, ël pét rosà e 'l rest dël còrp motobin strià 'd gris. Ël crij a l'é un s-ciass "ùi-ù" caraterìstich. La fomela a l'é motobin pì smòrta, con un piumagi brun-oliva uniform, parèj ëd col d'àutre fomele d'anie sarvaje. A l'ha n'autëssa 'd 45 cm apopré, con n'overtura d'ale 'd 75-85 cm. A l'é motobin gregaria e a viv an bande numerose. As noriss ëdzortut d'erbe e piante aquàtiche, che a pija an pasturand an sla tèra o an afondand ël còl.

Ambient

L'ania servaja a nidìfica ant la tundra àrtica e ant le zòne boreaj d'Euròpa e Asia. A preferiss le palude, le torbiere, le rive dij lagh e ij pòst con ëd vegetassion aquàtica bassa. A l'invern, a migra vers l'Euròpa meridional, l'Àfrica setentrional, l'Asia meridional e l'América sentral. A l'é n'osel motobin present ant le zòne ùmide d'eva dossa, ma a peul 'dcò trovesse ant ij camp coltivà e ant le pasture. A nidìfica a tèra, an fasend un nì ant la vegetassion bassa, e la fumela a cova j'euv për anviron 24-25 di.

Distribussion

Soa àrea 'd riprodussion a comprend la Scandinavia, la Russia setentrional, l'Islanda e la Siberia. A l'invern, a migra an tuta l'Euròpa meridional (an Italia a l'é comun-a), ant l'Àfrica dël Nòrd e ant l'Asia sud-ossidental. An Italia, a l'é present coma migrator invernal comun an tuta la pian-a padan-a, ant le zone ùmide e ij lagh. Soa popolassion a l'é motobin numerosa e a l'é stàita tradissionalman un dle spece pì cassà. Al di d'ancheuj a l'é proteta e soe popolassion a smijo stàbij, bele ch'a sio anfluensà da la dëstrussion dj'ambient ùmid.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse