Vai al contenuto

Milanèis

Da Wikipedia.
Artìcol prinsipal an lenga piemontèisa
Version an parlà locaj: Astësan Bielèis Canavzan Langhèt Lissandrin Monfrin Noarèis Valsesian Valsusin
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì

Ël dialèt milanèis (milanèes, milanes an parlà local, milanese an italian), conossù 'dcò coma meneghin, a l'é un dialèt dla Lenga lombarda (varianta ossidental) parlà an Milan e provinsa.

Gramàtica


Përson-a Vess (Esse) Avegh (Avèj)
(a) son(a) gh'hoo
tite sette gh'ee(t)
lu(a) l'éel gh'haa
numma sema gh'emm
vialtersiia gh'hii
lora hinna gh'han

Comparassion con d'àutre lenghe

Comparassion con ël fransèis

Torista: "Comment s'appellent-ils?" (Coma as ciamo?)
Frutareul: "Se pelen no, se schiscen." (A së sgruejo nen, a së sgnaco.)
Torista: "Comment?" (Coma?)
Frutareul: "Coi man, coi pé, 'me te voeuret!" (Con le man, coj pè, coma it veule!)
Torista: "Je ne comprend pas..." (I capisso nen...)
Frutareul: "Se te voeuret minga comprài, lassa pur stà!" (Si it veule nen caté, lassa stè!)


Comparassion con ël piemontèis, ël latin, l'italian, ël fransèis

MilanèisPiemontèisLatinItalianFransèis
coeurcheurcorcuorecœur
seggia\cadregacadrega-sediasiège
plafonplafon-soffittoplafond
avè(gh)avèjhabereavereavoir
vedèvëddeviderevederevoir
bevbèivebiberebereboir
paderparepaterpadrepère
foeughfeuignis\focusfuocofeu
fioeufieulfiliusfigliofils
vessesseesseessereêtre
nassnassenascinascerenaître
manmanmanusmanomain
ciavciavclavischiaveclèf
liberliberliberlibrolivre
usellusellaugellusuccellooiseau
credchërdecrederecrederecroire
vosvosvoxvocevoix
croscroscruxcrocecroix
freggfrèidfrigidusfreddofroid
lassàlassèlaxarelasciarelaisser
cancancaniscanechien
basàbasèbasiarebaciarebaisè
DioDioDeusDioDieu
con(t)concumconavec
alterauteralteraltroautre
isolaisolainsulaisolaîle
vedervidervitrumvetroverre
fiummfiumflumenfiumefleuve
veggvejvetulusvecchiovieux
golpvolpvulpesvolpegoupil
facerefarefaire
latt\lacclaitlactislattelait

Proverbi an milanèis


L'erba di alter l'è semper la pussee bona = L'erba dlë vzin a l'é sèmper pì vërda.

El Signor prima ja fa e poeu ja combina = Ël Signor prima a-j fa e peui a-j buta ansema.

La bocca l'è minga stracca se la sa nò de vacca = La boca a l'é nen straca s' a sa nen 'd vaca.

Te seet andaa a scoeura de giovedì = Ti it ses andà a scòla ëd giòbia.

Voeuja de lavorà saltom addòss che mì me spòsti = Veuja 'd travajè sàutme a còl che mi i më spòsto.

Zucca e melon, a la soa stagion = Cossa e mlon, a mincadun soa stagion.

Quand gh'è scappaa el porscell, sarren el stabiell = Quand ch'a l'é scapà ël crin, a saro la crinera.

Gatta inguantada la ciappa minga i ratt = La gata coj guant a pija pa ij rat.

In agost el Sô el va in del bosch = An Agost ël sol a va ant ël bòsch.

Offelee, fa el tò mestee = Panaté, fa tò mësté.

L'acqua l'ha faa i oeuv, el gh'ha inscì de pioeuv = L'eva a l'ha fàit l'euv, a l'ha ancora tant da pieuve.

Te gh'ee l'oeucc pussee grand del boeucc = Ti it l' has l'euj pì grand dlë stòmi.

Lese ëdcò