Nasirà

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Ël nasirà a l'era un vot, soens temporani, ëd consacrassion a ch'as fasìa tra j'ebreo. A comportava d'astense da tute le beivande alcòliche, ëd nen fesse la barba, ëd nen tajesse ij cavèj e d'esponse a gnun-e impurità, an particolar sessuaj.
A la fin dël perìod ëd nasirà (për sòlit ëd ses mèis), ël nasir a ufrìa, a soe spèise, un sacrifissi espiatòri e n'aringrassiament. Durant ës darié sacrifissi as tajavo ij cavèj dël nasir a as brusavo. A l'era antlora dispensà dai sò angagg gropà al nasirà.

A l'é belfé che la rason d'ës vot a fussa gropà a la guèra santa: dagià che për fé la guèra j'ebreo a dovìo esse tut afàit pur, a ventava esse pront an qualsëssìa moment a na guèra difensiva.