Nasturtium officinale

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
?Ccrescione (it.)

Classìfica sientìfica
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Class: Magnoliopsida
Órdin: Brassicales
Famija: Brassicaceae
Géner: Nasturtium
Specie: N. officinale
Nasturtium officinale
R. Br.

Nasturtium officinale[modìfica | modifiché la sorgiss]

Pianta ch'a viv sempe, àuta o lunga fin a 60 cm, un pòch ramificà. Le feuje a l'han ëd fujëtte lateraj e un-a an ponta pì gròssa. Le fior, bianche, a fiorisso a magg-luj.

Ambient[modìfica | modifiché la sorgiss]

A chërs ant ij pòst ùmid, vzin a le sorgiss, an sle rive dij fonsaj, fin a 1500 méter.

Proprietà[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'ha ëd proprietà diurétiche, stimolante, vitaminisante. A l'é dovrà da chi a perd ij cavèj.

Cusin-a[modìfica | modifiché la sorgiss]

As cheujo le feuje e le ponte, da la prima ai prim frèid. A venta tajela e pa s-cianchela, mej con un cotel, dësnò a peul vnì via tuta. A venta lavela pròpi bin.

A l'é servìa crùa, dasnò a perd; ël gust, un pòch picant, a va bin për preparé dle sàusse.

An Giapon a l'é considerà mej ëd jë spinass.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

Nasturtium officinale R. Br.