Orija

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

L'orija, an soa essensa, a l'é n'angign ch'a trasmet e a agrandiss ij cangiament ëd pression ch'a-j rivo tanme onde sonore.

A consist ëd tre session: l'orija esterior, l'orija mesan-a e l'orija anterna.
La session esterior a consist ëd l'orija esterna e dël canal. Ël canal a l'é separà da l'orija mesan-a da na membran-a. Ant l'orija mesan-a a-i son tre cit òss ch'a trasmëtto ij cangiament ëd pression a l'orija anterna. Si tre òss a formo un sistema ëd leve rangià ëd fasson d'agrandì la fòrsa: ij cangiament ëd pression a son aumentà da 30 a 60 vire. L'orija anterna a l'é ampinìa ëd lìquid.

A l'é possìbil për le vibrassion sonore ëd passé aranda dl'orija esterior e mesan-a e esse portà a travers ëd l'òss an manera direta a l'orija anterna.

L'orija uman-a a peul rësponde a onde sonore arlongh n'antërval ëd frequense da anviron 20 sicl al second a anviron 20.000 sicl al second.