Peziza saccardiana
| Vos an lenga piemontèisa | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì. |
Peziza saccardianaDescrissionLa Peziza saccardiana a l'é un fonz ascomicet dla famija dle Pezizaceae, caraterisà da 'n còrp (apotessi) a forma 'd copa o 'd dischet, gròss 2-5 cm, 'd color brun rossastr o òcra . La surfassa interior (imenòfor) a l'é lusenta, la surfassa esterna a l'é dla midema tinta ma pì ciàira e con na fin-a pruin-a . La gamba a l'é curta (0,5-1 cm) e silìndrica . La carn a l'é fròla, con odor e savor nen particolar . Le spore a son elìtiche, seulie . A l'é stàita descrivùa dël 1878 dal micòlogh italian Pier Andrea Saccardo . AmbientA chërs ant ël brusà (dzortut dòp d'incendi) e ant ij teren ùmid, ant ij bòsch ëd latifeuje e conìfere, d'otonn . A l'é na specie ràira, segnalà an Euròpa (dzortut an Italia, Fransa, Spagna) . Comestibilità
Sensa antëresse alimentar. A l'é nen comestìbil . Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse
|