Phoenix canariensis
| Vos an lenga piemontèisa | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì. |
Phoenix canariensisDescrissionLa Phoenix canariensis (palma dle Canarie) a l'é na pianta dla famija dle Arecaceae, endémica dle Ìsole Canarie . A l'é na palma solitaria con un bion robust, àut 10-20 méter (a peul rivé fin a 40) e un diàmeter ëd 70-90 cm . La scòrsa a l'é gris brun-a, coatà dai rest dij pìcoj dle feuje veje, ch'a creo un motiv a romb . Le feuje a son piumà, longhe 4-6 méter, con 80-100 fojolin-e për banda, verd scur e lustr, arcà e pendente . Le fior a son giàun crema, butà an pan-e pendente . La pianta a l'é dioica . Ij frut a son ovaj (dàter), longh 2 cm, ch'a cambio da giàun a ross brun quand a maduro . DistribussionA l'é nativa dle Ìsole Canarie, andoa a chërs antra 200 e 500 méter d'autëssa . A l'é coltivà 'me pianta ornamental an tute le region a clima temperà càud dël mond, dzortut an sj'aree costiere dël Mediterani . An Italia a l'é present an vàire region, dzortut al sud e ant j'ìsole. A l'é dovrà për alberature stradaj e ant ij giardin. A l'é naturalisasse an chèich zòna, com la Califòrnia, la Florida, l'Australia e la Neuva Zelanda . NotissieA l'é 'l sìmbol vegetal dj'Ìsole Canarie . A l'é motobin valutà për sò valor ornamental. A l'é arzistent al frèid fin-a a -10°C . A l'ha arseivù l'Award of Garden Merit dla Royal Horticultural Society . La pianta a l'é sensìbil a l'atach dël puntereul ross (Rhynchophorus ferrugineus), ch'a në mnassa la sopravivensa . Jë studi genétich a mostro che l'ibridassion con la palma da dàter (Phoenix dactylifera) a l'é na mnassa për la conservassion dla specie . Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse
|
