Porzana porzana
| Vos an lenga piemontèisa | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì. |
Porzana porzanaDescrissionËl Porzana porzana (girardin-a) a l'é un cit osel acquàtich dla famija dij Ràlid, longh 19-24 cm, con n'aliura ëd 37-42 cm e un pèis ëd 60-140 gram. A l'ha un piumagi motobin macià e strià, ch'a lo rend difìcil da vëdde ant la vegetassion. Le part superior a son olivastr con ëd bande nèire e macie bianche. Ël pét a l'é gris bluastr, ij fianch a l'han ëd bande nèire e bianche, e sota la coa a l'é giaunastr. Ël bech a l'é curt e drit, giàun con la base rossa. Le gambe a son vërde con dij dij longh. Ij giovo a l'han pì macie e meno gris. A l'é motobin sbaruvos e as fà sente pì che vëdde, con un crij caraterìstich "uit-uit-uit" ripetù. AmbientA viv ant le zòne ùmide d'eva doassa: marne, stagn, risere, pra anondà e rive 'd lagh con vegetassion s-ciassa (lësca, cane). A nidìfica ant la vegetassion sùita davzin a l'eva, an fasend un nil d'erba e feuje. A fà 6-15 euv, con na ancobassion 'd 18-21 di. A mangia inset, verm, larve, cite lumasse e smens. A l'é migrator, e a passa l'invern an Àfrica e ant l'Asia meridional. DistribussionA nidìfica an Euròpa temperà e Asia ossidental, da j'Ìsole Britàniche e la Scandinavia fin a la Siberia. An Italia a l'é 'n migrant e nidificant ràir e localisà, dzortut ant la Pian-a Padan-a sentral-oriental (Piemont, Lombardìa, Véneto). Storicament a l'era comun ant le risere piemontèise, ma ancheuj la popolassion italian-a a l'é stimà an 50-100 cobie. A passa l'invern an Àfrica e ant l'Asia meridional. A l'é protegiù da la Diretiva Osej (Anes I). Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse
|


