Pragmatism

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Hilary Putnam

Ël pragmatism a l'é na scòla filosòfica nassùa ant jë Stat Unì d'América vers la fin dël sécol ch'a fa XIX për euvra ëd Charles Sanders Peirce e William James.
As caraterisa për l'ansistensa an sle conseguense coma manera ëd caraterisé la vrità o ël sust ëd le còse. Ël pragmatism as opon a la vision che ij concet uman e l'antelet a arpresento ël sust real dle còse, e an sòn as contrapon a le scòle filosòfiche dël formalism e dël rassionalism. An dzorpì, ël pragmatism a fortiss che a l'é mach ant la lòta dj'organism anteligent con l'ambient ch'a-j sirconda che le teorìe e ij dàit a pijo d'amportansa. A arfuda l'esistensa ëd vrità assolùe, o lòn ch'a l'é l'istess, dij significà invariàbij; j'idèje a son provisòrie e a son sogete a modificassion a la lus d'anvestigassion sucessive.

La paròla "pragmatism" a ven da la paròla greca pragma ch'a veul dì "assion". Për ij pragmatista la vrità e la bontà a deuvo esse mzurà conforma al success che un a oten ant la pràtica. Visadì, ël pragmatism as basa an sl'utilità, an essend l'utilità la base ëd minca sust.

Ël pragmatism, coma corent filosòfica, as divid e as antërpreta an vàire forme, an fasend nasse d'idèje opòste antra 'd lor e che a fortisso 'd fé part ëd l'idèja original ëd lòn ch'a l'é ël pragmatism. N'esempi ëd sòn a l'é la nossion ëd praticità: chèich pragmatista as opon-o a la praticità e d'àutri a concludo che la praticità a s-ciòd dal pragmatism. Costa division a l'ha soa sorgiss ant la nossion elementar dla paròla "pragmatism" e soa utilissassion. An prinsipi, as peul disse che, dagià che ël pragmatism as basa ant lë stabilì ël sust ëd le còse për mojen ëd soe conseguense, as basa an sij giudissi a posterior e a évita qualsëssìa pregiudissi. Se na còsa as consìdera pràtica o pa a dipend da la considerassion dla relassion antra utilità e praticità.

Na grama comprension dël pragmatism a fa s-ciòde dij pregiudissi contrari a la vrità. An polìtica as costuma ëd parlé ëd pragmatism bele che an vrità ël pragmatism polìtich a corëspond pa al sust originari dël pragmatism filosòfich.