Prodot vetorial

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

As ciama prodot vetorial o prodot esterior dij vetor e ch'a formo n'àngol φ un vetor ëd mòdol ugual a l'àrea dël paralelograma costruì ansima a MA e MB e perpendicolar al pian AMB. Për determiné ël vers d'ës vetor, as anmagina n'osservator cogià an sël vetor MA, con ij pé an M e la testa an A, ch'a bèica B; cost osservator a l'ha ël pont C a soa snistra.

Esempi[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël moment ëd na fòrsa AF rëspet a 'n pont M a l'é 'l prodot vetorial dël vetor MA con ël vetor MB equipolent a AF.

Propietà[modìfica | modifiché la sorgiss]

An cangiand l'órdin dij vetor, ël prodot vetorial a cangia ëd segn.

Ël prodot vetorial a l'é nen associativ.

Ël prodot vetorial an componente[modìfica | modifiché la sorgiss]

Si rëspet a 'n terno ëd versor fondamentaj d'un sistema d'arferiment ortonormal, ël prodot vetorial as peul esprim-se an dovrand se componente tanme

.

Ël prodot tripl[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dàit dij vetor as definissprodot vetorial tripl tanme ël vetor

.

As trata d'un vetor ch'a resta perpendicolar sia a che a e donca a l'é complanar tant con che con .

A val l'ugualiansa

.