Prunus laurocerasus
| Vos an lenga piemontèisa | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì. |
Prunus laurocerasusDescrissionËl Prunus laurocerasus, a l'é n'erbo o busson sempreverd dla famija dle Rosaceae. A peul rivé a 5-8 méter d'autëssa, con na copa spëssa e motobin ramificà . Le feuje a son sempie, auternà, gorëgne , lustre e verd ëscur; a l'han na forma oval-lansëttà, con ël bòrd dentà e longhe 10-20 cm . Le fior a son cite, bianche, butà an rape gròsse drite (10-20 cm), ch'a seurto ant la prima (avril-magg) . Ij frut a son dle gale cite, anviron 1 cm, a forma d'euv, da giàune a ross coram, peui nèire; a son tòssiche për l'òm për via dij glicòsid cianogénich . DistribussionA l'é nativ dle region dël Càucas, dl'Anatòlia e dij Balcan; a chërs ant ij bòsch ùmid e ant le val d'Euròpa sud-oriental . A l'é stàit antrodot an Euròpa ossidental dël sécol XVI e a l'é dovrà motobin com pianta da sev për fé bussonà e bariere . An Piemont a l'é present an quasi tùit ij giardin e parch; a naturalisa motobin fàcil e a l'é considerà na specie anvadenta an chèich region . NotissieËl nòm "laurocerasus" a ven dal Latin: laurus (laur) për le feuje ch'a smijo cole dël laur, e cerasus (ceresé) për ij frut . A l'é toleranta, a crëss an tùit ij teren e a sopòrta ël frèid . Le feuje, ij branch e le smens a l'han ëd prussid, ch'a produv cianur quand ch'a son mnassà . Dël 2013, na gròssa part dij vivié dël Piemont a l'avìa piante anfeità dal bater Xylella fastidiosa, ch'a l'ha causà 'd problema fitosanitari . A l'é dovrà 'dcò ant l'erboristerìa për j'eve aromàtiche . Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse
|

