Robinia pseudoacacia

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
?gasìa

Classìfica sientìfica
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Class: Magnoliopsida
Órdin: Fabales
Famija: Fabaceae
Géner: Robinia
Specie: R. pseudoacacia
Robinia pseudoacacia
L.
Le fior
Robinia pseudoacacia

Erbo àut fin a 20-25 méter. Scòrsa gris brun-a, chërpà an manera ancreusa con l'età ant ël sens dla longheur. Feuje compòsite, longhe fin a 20-35 cm, formà da 'd fujëtte su në stech verd sentral; a seurto fòra bastansa tard a la prima, ansema a le fior. Coste a son bianche e argropà an rape. As na sent ël përfum ëdcò da assè leugn.
Ij frut a smijo 'd faseuj scur; a conten-o dle smens assè dure e a forma ëd dischet. Motobin dë spin-e dzortut ant ij branch pi giovo.
La pianta a chërs an pressa, sò bòsch a l'é arzistent e a traten bin ël teren, con soe rèis potente e slargà findi a 10 o 20 méter dantorn a la sëppa.

Le fior a-j piaso motobin a j'avìe.

Ambient[modìfica | modifiché la sorgiss]

A chërs daspërtut, anfestanta, an espansion.
A l'é stàita amportà an Euròpa dël 1600, da jë Stat Unì orientaj an Fransa. An Italia a l'é stàita amportà doi sécoj apress. A së spantia a spèise dle piante nostran-e.

Proprietà[modìfica | modifiché la sorgiss]

Le feuje a son purgative.

Cusin-a[modìfica | modifiché la sorgiss]

A venta cheuje le fior sarà, e peui as peul fess-ne dle marmlade. As peulo ëdcò fricassesse.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]