Vai al contenuto

Salvatore Viviani

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Salvatore Viviani (nassù a Turin, Borgh San Donà, ël 28 ëd novèmber dël 1920, mòrt a Ël Seto ël 1m ëd magg dël 2007) a l'é stàit un poeta an lenga piemontèisa, partigian e ativista cultural. A l'é stàit un dij fondador dla Famija Setimèisa (1959) e un promotor ëd concors ëd poesìa an piemontèis.

Biografìa

Viviani a l'era fieul ëd Gaspare Viviani e Margherita Berrut. A l'é stàit për un perìod a Verolengo, peui a l'é trasferisse a Ël Seto, andoa a l'ha vivù për pì che sinquant'agn. A l'ha gestì un negòssi ëd color ant ël sènter dla sità, an vìcol dla Tor, che a l'é dventà sò sènter d'osservassion e ispirassion. Sò negòssi a l'é stàit frequentà ëdcò da Primo Levi, ch'a l'era diretor ëd la Siva (Società Industriale Vernici e Affini).

Angagi polìtich e militar

Dël 1944, Viviani a l'é stàit partigian ant le val ëd Lan-a, an combatend ant le file dla division Garibaldi. A l'é stàit përzoné ant ël camp ëd concentrament d'Aubagne, an Fransa. Për sò angagi, dël 1979 a l'é stàit nominà Cavajé dl'Órdin al Mèrit dla Repùblica Italian-a dal President Sandro Pertini.

Euvre poétiche

Viviani a l'ha publicà ses racòlte ëd poesìa:

  • Poassie del cheur
  • Coraj e Giajat
  • Ramè Fioria
  • Antermes
  • Uva ramà
  • Ronda 'd poesia (1992)

Soa poesìa, anfluensà da Nino Costa, Pinin Pacòt e Armando Mottura, a l'é stàita publicà an sle riviste Caval 'd Brons, Armanach, Musicalbrandè e Ël Tòr. A l'é stàit 'dcò autor ëd poesìa an lenga italian-a. Sò nòm a compariss ant la Stòria dla literatura piemontèisa ëd Camillo Brero (1983).

Angagi cultural

Viviani a l'é stàit un dij fondador dla Famija Setimèisa (9 dë stèmber 1959) e dël grup Amis dla Poesìa (1961). Dël 1962 a l'ha organisà e curà la prima edission dël Concors ëd Poesìa Dialetal Piemontèisa a Ël Seto.

Onorificense e memòria

  • Cavajé dl'Órdin al Mèrit dla Repùblica Italian-a (1979)
  • Dël 2018, la sità 'd Ël Seto a l'ha intitolaje un sotpass ch'a colega ël Borgh Neuv al sentr dla sità.

Anliure