Sequoia sempervirens
| Vos an lenga piemontèisa | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì. |
La sequòja rossa: Sequoia sempervirensDescrissionLa Sequoia sempervirens (an piemontèis sequòja rossa', sequòja dla còsta) a l'é n'erbo conìfer dla famija dle Cupressaceae, considerà l'erbo pì àut dël mond. A peul rivé a 100-115 méter d'autëssa, con na circonferensa dël bion fin a 9-10 méter. La scòrsa a l'é motobin spëssa (fin a 30 cm), color brun rossastr, e a l'ha la proprietà d'esse arzistenta al feu. Le feuje a son aghiform o scajose, vërde, longhe 1-2 cm, ch'a stan an sla pianta për 3-5 agn. Le pin-e a son ovaj, cite (2-3 cm), con dë scaje motobin lignose. A l'é na pianta ch'a peul vive pì che 2.000 agn. A l'é conossùa për soa capassità 'd buté neuve piante da le radis (propagassion vegetativa). DistribussionA l'é nativa dla còsta dël Pacìfich djë Stat Unì, ant la region comprèisa antra la Califòrnia meridional e l'Oregon sud-ossidental. A viv ant na lista ëd teren spëssa anviron 700 km, andoa l'aria marin-a ùmida a crea 'd nebie frequente ch'a giuto la pianta a survive ant l'istà sùita. A chërs an sle pendiss costiere, da 30 a 1.000 méter d'autëssa. A l'é stàit antrodòt an Euròpa e an Piemont com erbo ornamental ant ij parch e ij giardin, dzortut ant le zòne a clima temperà. NotissieLa Sequoia sempervirens a l'é l'erbo ofissial dla Califòrnia. So bòsch a l'é resistent a la marseugna, dovrà ant l'edilissia e për fé 'd mòbij. Le foreste 'd sequòje a son protegiùe ant ij parch nassionaj (Redwood National and State Parks). A l'é 'dcò dovrà com erbo ornamental an vàire part dël mond, ma a chërs bin mach ant ij clima temperà-ùmid. An Piemontèis a l'é ciamà sequòja rossa për ël color ëd la scòrsa e për diferensié da la Sequoiadendron giganteum, ch'a l'é pì gròssa ma men àuta. A l'é sensìbil a la suitin-a e a l'inquinament. Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse
|
