Vai al contenuto

Solarolo Rainerio

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Solarolo Rainerio
      
Stat:

Italia

Region:

Lombardìa

Provincia: Provincia ëd Cremon-a
Coordinà: Latitùdin: 45° 04 53.9 N
Longitùdin: 10° 21 15.4 E

Mostra an sla carta
Autëssa: 28 m s.l.m.
Surfassa: 11,43 km²
Abitant: 958 (2016)
Comun dj'anviron: Gussola, Piadena, San Giovanni in Croce, San Martino del Lago, Scandolara Ravara, Voltido
CAP: 26030
Prefiss tel.: 0375
Còdes ÌSTAT: 019096
Còdes fiscal: I790 
Sant protetor: san Nicòla da Tolentin 
Festa dël borgh: prima dumìnica dë stèmber 


Sit istitussional

Solarolo Rainerio (Sularól Rainéri an dialèt cremonèis) a l'é un comun dla Lombardìa ëd 937 abitant (2024) , ant la provinsa ëd Cremon-a. A l'é situà ant la Bassa Padan-a, a 42 km a sud-est ëd Cremon-a, davzin al confin con la Provincia ëd Parma.

Geografìa

Ël comun a l'ha na surfassa ëd 11,48 km² e as treuva a 26 méter d'autëssa. Ël teritòri a l'é piat e traversà dal fium e da la Cavalli Morta, un torent ch'a segna 'l confin con l'Emilia-Romagna. A confin-a con Calvatone, Cappella Cantone, Gussola, Ostiano (Bressia), Soresina e Volongo.

Stòria

La prima mension dël pais a armonta al sécol ch'a fa X, ant un document dël vësco 'd Cremon-a, ch'a lo sita com Solarellum (për la presensa 'd solarium, un pòst assolà). Dël Médi Ev a l'é stàit un féod a la famija Raineri, ch'a l'ha daje 'l nòm. Dël 1426 a l'é passà sota la Repùblica 'd Venessia, ch'a l'ha falo part dël Domini 'd Tèra fin-a al 1797 (Tratà 'd Campoformio). Dël sécol ch'a fa XIX a l'é stàit un sènter d' agricoltura.

Leu d'anteresse

  • Cesa parochial ëd San Zenon (sécol ch'a fa XVII).
  • Cesa 'd San Ròch (sécol ch'a fa XVII).
  • Palass Raineri (sécol ch'a fa XVII), comun-a e sede dël musé.

Aministrassion

Ël sìndich a l'é Gianpietro Zaramella (dal 26/05/2014). La comun-a a fa part ëd l'Union dij Comun "Pò e Tera" e dla Comunità dël Parch dël Pò.

Anliure

Anliure esterne

Arferiment

Monument për ij cadù dla Prima Guèra Mondial