Vai al contenuto

Stampa

Da Wikipedia.

La stampa a l'é ël process ëd trasferiment ëd test, figure, o disègn su na surfassa, ëd sòlit carta o tessù, për mojen ëd tècniche tradissionaj o strument digitaj. A l'é stàita na fòrsa motris ant la difusion dël savèj, l'educassion, e la libertà d'espression, revolussionand la manera ëd comuniché e conservé j'anformassion.

Stòria dla stampa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'evolussion dla stampa a l'ha marcà lë svilup ëd la società uman-a:

  • Antichità: J'antich pòpoj a dovravo timbr ëd creja o boj për marché tessù o tàule (es. Mesopotamia, Cin-a).
  • Sécol IX d.C.: La stampa a blòch ëd bòsch (xilografìa) a nass an Cin-a për copié test religios.
  • Sécol XV: Johannes Gutenberg a anventa la stampa a caràter mòbij an Euròpa (vers ël 1450), ch'a përmët ëd compon-e pàgine con litre ëd metal riutilisàbij. Ël prim lìber stampà a l'é stàit la Bibia ëd Gutenberg.
  • Sécol XVIII-XIX: La pressa idràulica e la litografìa (Alois Senefelder, 1796) a rendo la stampa pì lesta e artìstica.
  • Sécol XX: Aparission ëd l'offset e dle màchine fotocòpia (Xerox, 1959).
  • Sécol XXI: Stampant digitaj, stampa 3D, e tecnologìe sensa contat (es. inkjet).

Sòrt ëd stampa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A esisto vàire tècniche, mincadun-a con sò usagi specìfich:

Stampa riliev (caràter mòbij)

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël test a l'é creà con caràter an riliev. A l'é stàita la técnica ëd Gutenberg, dovrà për sécoj për lìber e giornaj.

A dovra na pera o na placa metàlica për trasferì l'inciòstr an sle surfasse pian-e. Ideal për stampa artìstica o ëd massa.

Tècnica moderna ch'a dovra tre cilìnder për stampé inciòstr an sël papé. A dòmina l'industria dij lìber, giornaj, e material promossionaj.

A dòvra stampant a get d'inciòstr o làser për creé còpie diretament da file digitaj. Flessìbil e lesta për còpie cite.

A crea oget tridimensionaj strat për strat, dovrand material com plàstica o resin-a. Rivolussionaria ant la produssion industrial e médica.

Amportansa dla stampa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Difusion dël savèj: A l'ha rendù possìbil l'acess a l'educassion e a la literatura për ël pùblich.

Democrassìa: La stampa ëd giornaj e panflet a l'é stàita essensial për j'arvira polìtiche (es. Rivolussion Fransèisa).

Art e cultura: Litografìe e stampa artìstica a son ëstrument d'espression creativa.

Economìa: Industria ch'a dà travaj a milion ëd përson-e ant ël mond.

Sfide e evlussion

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Concorensa dij mojen digitaj: La domanda ëd carta a cala për colpa d'e-book e neuve an linia.

Ambient: L'usagi ëd tinte tòssiche e la dësforestassion për produssion ëd carta a ciamo ëd sostenibilità (es. recicl).

Tecnologìe avansà: Stampa flessìbil (es. elettrònich stampà) e bio-stampa (òrgan artifissiaj).

Stampant amportant ant la stòria

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Bibia ëd Gutenberg (1455): Prim lìber stampà an Euròpa, simbol dël cambi coltural.

Encyclopédie (1751-1772): Stampà an Fransa, a l'ha spantià j'idee dl'Iluminism.

Manifest ëd Karl Marx (1848): Esempi ëd stampa polìtica ch'a l'ha anfluensà ël sécol XX.

La stampa a get d'inciòstr a l'é stàita anventà dël 1976 da Canon e Epson.

La pì longa tiratura ëd un giornal a l'é stàita cola dël Yomiuri Shimbun (Giapon), con 8 milion ëd còpie al di.

La stampa, da Gutenberg a j'imprimant 3D, a l'ha sèmper dimostrà na capacità ëd reinventesse. Malgré le pression econòmiche e ecològiche, soa capacità ëd trasformé j'ideje an oget tangìbij a la rend un patrimoni ancor fondamental ant la società moderna.