Vai al contenuto

Stercorarius pomarinus

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
?ochëtta nèira

Classìfica sientìfica
Regn: Animalia
Phylum: Chordata
Class: Aves
Órdin: Charadriiformes
Famija: Stercorariidae
Géner: Stercorarius
Specie: S. spectabilis
Stercorarius pomarinus
(Temminck, 1815)
Stercorarius pomarinus

Stercorarius pomarinus

Descrission

Stercorarius pomarinus (ochëtta nèira, pirata dël mar) a l'é n'osel marin dla famija djë Stercorariidae. A l'ha na dimension pì granda dël stercorari artich (anviron 50 cm d'autëssa), con n'overtura d'ale 'd 115-125 cm. Ël mas-cc ant ël perìod nussial a l'ha 'l còrp brun scur, la testa nèira e na banda pàlida dzora j'ale. La caraterìstica pì evident a l'é la coa: le piume sentraj a son motobin longhe e a la fin a son argirà 'me un gavanate. La fumela a l'é pì smòrta, con ëd bande brun-e. A l'ha un vòl fòrt e agressiv, e a l'é conossù për soa tàtica 'd cleptoparassitism: a përséguita d'àutri osej marin (coma le berte) për obligheje a vomité o a lassé la preda.

Ambient

Lë stercorari pomarin a nidìfica ant la tundra àrtica, an preferensa an sla tèra duerta, vzin ai lagh o a le zòne ùmide. A l'invern, a migra vers j'océan tropicaj e sutropicaj, anté ch'a passa 'l temp an mar duvert, dzortut ant le corent càude. A l'é n'osel motobin marin e as peul vëdd-se motobin lontan da la còsta. A nidìfica a tèra, fasend un possèt sempi andova la fumela a fà 2 euv oliva. A mangia pess, carnassa e arfud, e a l'é motobin agressiv ant la difèisa dël teritòri.

Distribussion

Soa àrea 'd riprodussion a comprend la tundra àrtica dël Cànada, Groenlandia, Russia setentrional e Svalbard. A l'invern, a migra an sj'océan Atlàntich, Indian e Passìfich, fin-a a l'Australia e a la Neuva Zelanda. An Euròpa, a l'é vëddù 'me migrator regolar ant le coste atlàntiche (Regn Unì, Irlanda, Norvegia) e 'dcò ant ël Mediterani durant ij passage. A l'é considerà n'osel ràir da osservé an Italia, dzortut ant l'invern tard o ant la prima. La popolassion a l'é motobin localisà e pa bin conossùa, ma a smija nen esse an perìcol.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse