Thomasburg
| Thomasburg | |
|---|---|
| Scu | Mapa |
| Aministrassion | |
| Paìs | |
| Stat | Bassa Sassònia |
| Distret | Lüneburg |
| Associassion municipal | Ostheide |
| Prefet | Dieter Schröder |
| Partì al govern | SPD |
| Statìstica | |
| Coordinà geogràfiche | |
| Aira | 26,67 km² |
| Autitùdin | 54 m |
| Popolassion | 1.311 (31/12/2007) |
| Densità ëd popolassion | 49,16 ab./km² |
| Autre Informassion | |
| Targa automobilìstica | LG |
| Còdes postal | 21401 |
| Còdes telefònich | 05859 |
| Adrëssa dla prefetura | Dannhopweg 5 21401 Thomasburg |
| Adrëssa dla aministrassion central | Schulstraße 2 21397 Barendorf |
| Website | sit ufissial |
| Localisassion ëd Thomasburg ant ël distret ëd Lüneburg | |
Thomasburg a l'é un munissipi dl'Almagna localisà ant ël distret ëd Lüneburg, ant lë stat dla Bassa Sassònia. A aparten al Samtgemeinde ëd Ostheide.[1]
Geografia
[modìfica | modifiché la sorgiss]Thomasburg as treuva ant la region dla Lüneburger Heide, na grand'àrea 'd brughere e bòsch ant ël nòrd-est dl'Almagna. Ël pais a l'é motobin cit e a l'é caraterisà da 'n paisage rural e da d'antica architetura 'd cà a colombé. A l'é traversà da 'd cit cors d'eva e a l'é aranda dla fòresta ëd Göhrde.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël nòm a ven da un ciamà "Thomas", probabilment 'n prim abitant o fondator. Le prime notissie stòriche a armonto al Medi Ev. A l'é stàit sempe un pais rural, con n'economìa basà an sël bòsch e l'agricoltura. Dòp la Sconda Guèra Mondial, a l'é restà un pais motobin cit e pa motobin cambià, an mantenend soa fisionomìa tradissional.
Aministrassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Thomasburg a fa part dël Samtgemeinde Ostheide, na comunità aministrativa ch'a comprend vàire pais cit për otimisé ij servissi locaj. Ël munissipi a l'é goernà da 'n sìndich e da 'n consèj comunal. Le decision locaj a son pijà për la part granda da 'n livel supramunissipal.
Popolassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Al 31 ëd dzèmber 2010, Thomasburg a contava 1.151 abitant[2]. La popolassion a l'é motobin veja, com an vàire pais ruraj alman. A-i é 'd tendensa a lë spopolament, ma 'l pais a l'ha provà a atiré neuve famije con 'd progèt 'd vilagi viv.
Economìa e servissi
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'economìa local as basa dzortut an sël setor primari (agricoltura, silvicoltura) e 'n cit setor tersiari (comersi locaj, turism ruraj). A-i son 'd cite atività artigianaj e 'd servissi essensiaj. Ël turism a l'é 'n setor an dësvlup, grassie a le blësse naturaj dla region e a la possibilità dë sport e ëd passegiade.
Pòst d'antëresse
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Cesa local: na costrussion 'd pera con në stìl caraterìstich dla region.
- Musé dla vitòria rural (Heimatmuseum): ch'a conta la stòria dël pais e dla vita 'd campagna.
- Senté naturaj ant la foresta 'd Göhrde.
- Architetura tradissional: vàire cà a colombé e 'd cà restaurà.
