Vai al contenuto

Turdus (naumanni) eunomus

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
? 

Classìfica sientìfica
Regn: Animalia
Phylum: Chordata
Class: Aves
Órdin: Passeriformes
Famija: Turdidae
Géner: Turdus
Specie: T. eunomus
Turdus eunomus
(Temminck, 1831)

Descrission

Àutri nòm an piemontèis: a l'é na ciaciara, .
Ël Turdus eunomus (prima ciamà Turdus naumanni eunomus, dit ëdcò merlo 'd Naumann o ciaciara 'd Naumann) a l'é n'osel dla famija dij Turdidae, parent dël merlo. A l'ha n'aspet motobin caraterìstich: ij mas-cc ant ël perìod nussial a l'han ël pét ross-rossastr con ël rest dël còrp brun scur e dij pont bianch an sle piume dle spale. Le fumele e j'esemplar fòra perìod nussial a son pì smòrt, con ël pét macià 'd brun e crema. Ël bech a l'é scur e le piòte a son groson. A l'é pì cit che na rondanera comun-a e a l'ha un vòl lest e drit.

Ambient

Ël merlo 'd Naumann a l'é n'osel migrator ch'as riproduv ant la taiga e la tundra sibërian-a, an Russia e Mongolia setentrional. Durant l'invern, a migra vers sud, an andand ant ël sud-est asiàtich (Cin-a, Giapon, Corea) e dzortut an India e Bangladesh. Për sbalio o për via 'd condission atmosfèriche anormaj, a peul comparì ant l'Euròpa ossidental, an Italia 'dcò, ma a l'é un avistament motobin ràir. Durant la migrassion, as ferma an camp duvert, prairìe ùmide, bòsch rair e zòne coltivà, andova a serca d'invërtebrà, dë scòrse, e 'd fruta.

Distribussion

Soa àrea prinsipal ëd riprodussion a l'é an Siberia sentral e oriental, da l'Ural fin-a al Mar ëd Okhotsk. Ant l'invern, a së spantia an Asia meridional e oriental, con ëd popolassion ch'a passo 'dcò an Còrea e Giapon. An Euròpa, a l'é considerà un migrant eràtich ràir o në sbandà, ma a l'é stàit segnalà ant vàire pais, an particolar durant j'invern ch'a son pì frèid o durant le tempeste. An Italia, j'osservassion a son sporàdiche, dzortut ant ël nòrd e ant j'ìsole magior. A l'é classifià com n'osel nen comun ma nen an perìcol a livel global.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse