Vai al contenuto

Vancouver

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Vancouver a l'é na sità dël Canadà ossidental, la pì granda dla provinsa federal dla Columbia Britànica e la tersa pì granda area metropolitan-a dël pais. A l'é 'n pòrt natural motobin amportant an slë Stret ëd Géorgia, an tra la penìsola ëd Burrard e 'l delta dël fium Fraser.

La sità a l'ha 662.000 abitant (2021) e l'area metropolitan-a (Greater Vancouver) a conta anviron 2.733.000 abitant dël 2026, an chërsùa ëd 0,92% da l'ann prima . A l'é la sconda sità pì popolà dël Canadà ossidental apress Surrey.

Geografìa e clima

Vancouver a l'é butà a 49° latitùdin nòrd, an s'na penìsola an tra Burrard Inlet e 'l fium Fraser. La sità a l'ha na surfassa ëd 115 km² e a l'é circondà da montagne ch'a rivo fin a 3.000 méter . Sò clima a l'é temperà marìtim, con invern mit e piovos (mach 0,5°C ëd gené) e istà càude e sëcche. A l'é la sità pì càuda dël Canadà an invern e a l'é stranomà "Raincouver" për soa pieuva bondosa.

Stòria

La zòna a l'era abità da le nassion Salish dël litoral, coma ij Musqueam e jë Squamish, da milen-e d'agn. Dël 1791, l'esplorator George Vancouver a l'é stàit ël prim europeo a navighé ant la region. La sità a l'é nassùa dël 1867 dantorn a na taverna 'd Jack Deighton (ciamà "Gassy"), anviron ch'a l'ha pijà 'l nòm ëd Gastown . Dël 1886 a l'é stàita costituìa 'me sità con ël nòm an onor dël capitan Vancouver; doi mèis dòp, un grand feu a l'ha dësblala, ma a l'é stàita prest arconstruìa .

L'ariv dla ferovìa transcontinental dël 1887 e 'l pòrt a l'han fala chërse an pressa. Dël 1920 a l'era già la tersa sità dël Canadà e 'l pì important pòrt an sël Passìfich.

Popolassion e lenghe

Vancouver a l'é na sità motobin multicultural: pì d'un terz dij sò abitant a son nà fòra dal Canadà. La comunità cinèisa a l'é 'd 27% ant la sità e motobin pì àuta ant ij soborgh com Richmond . Pì dla metà dla popolassion a deuvra na lenga mare diferent da l'anglèis . La lenga cinèisa (mandarin e cantonèis) a l'é la pì spantià dòp l'anglèis. A-i é 'dcò na comunità sikh motobin gròssa.

Economìa

Ël port ëd Vancouver a l'é 'l pì grand dël Canadà e 'l pì diversificà dl'América dël Nòrd . La sità a l'é 'l sènter dl'andustria dël bòsch, dël cine (Hollywood dël Nòrd) e dla tecnologìa. Dël 2022, sò GDP a l'era stimà an 7.980 miliard ëd dolar canadèis .

Cultura e spòrt

Vancouver a l'ha ospità l'Esposission Universal dël 1986 e ij Gieugh Olìmpich Invernaj dël 2010 . A l'é conossù për sò Parch Stanley, un dij pì bej parch urban dël mond, ël quartié ëd Granville Island e ij sò musé, an tra coj ël Museum of Anthropology e la Vancouver Art Gallery .

A l'é stàita classificà vàire vire ant ij prim pòst an tra le sità pì vivìbij dël mond për soa qualità 'd vita, ambient e sicurëssa.