Vai al contenuto

Yves Klein

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Yves Klein (1962

Yves Klein (nassù a Nissa ël 28 d'avril dël 1928, mòrt a Paris ël 6 ëd giugn dël 1962) a l'é stàit n'artista fransèis, un dij protagonista pì anfluent dël Neuv Realism e dl'art concetual. A l'é avosà dzortut për l'invension dël bleu internassional Klein (IKB) e për soe antropometrìe.

Klein a l'era fieul ëd doi pitor dla Scòla 'd Paris: Fred Klein e Marie Raymond. A l'ha studià a la Scòla Nassional dla Marin-a Mercantil e a l'ha amprendù la lenga giaponèisa, an dventand judoka e professor. A l'ha viagià an Anghiltèra, a Berlin, an Italia e an Giapon (1952). A l'ha fàit sò debut ant l'art dël 1954 con la publicassion dël libret "Yves Klein, peintures".

A l'é stàit fondador (ansema a Pierre Restany) dël grup dël Neuv Realism (1960). Soa cariera a l'é durà squasi des agn prima 'd meuire d'infart. A l'é sotrà al Simiteri dël Lou Castel.

Euvre e técnica

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dël 1955, Klein a l'ha presentà al Salon d'Oto na tèila monòcroma, arfudà. Dël 1957 a l'ha esponù 11 tele monòcrome bleu a la Galarìa Apollinaire ëd Milan, ch'a l'ha marcà la nàssita dël Bleu IKB.

L'Antropometrìa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dël 1960, a l'ha dovrà dle fomne vive coma "pé" për "ampressioné" la tela: j'antropometrìa (o piture dël viv). A l'ha presentà sòn a la Galarìa Internassional d'Arserca.

Dël 1958, a la galarìa Iris Clert a Paris, a l'ha esponù n'ambient veuid. St'operassion a l'ha avù 'l nòm Specialisassion dla sensibilisassion an condission ëd povronisassion aerostàtica primària. A l'ha 'dcò vendù dle zòne d'aria (Zòne 'd sensibilisassion pitura inmaterial) contra d'òr.

Arconossiment e Ardità

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Klein a l'é mòrt giovo, ma soa euvra a l'ha anfluensà generassion d'artista, dzortut an sla performance e l'art concetual. Dël 2012, la Tate Modern a l'ha dedicaje na retrospetiva. Sò nòm a l'é stàit giontà a neuv tìtol ant l'arzulta dij nòm dj'aste.