Repùblica Turca ëd Cipro Nòrd

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

La Repùblica Turca ëd Cipro Nòrd a sarìa në stat ant l'ìsola ëd Cipro.
A l'ha proclamà soa indipendensa ël 15 ëd novèmber dël 1983, ma a l'é stàit arconossù mach da la Turchìa.
La capital a l'é Nicosìa (Lefkoşa an turch).

A l'ha na surfassa ëd 3355 chilòmeter quàder e a conta 294.906 abitant.

Anté ch'as treuva[modìfica | modifiché la sorgiss]


Stòria[modìfica | modifiché la sorgiss]

La Linia Verda, ch'a spartiss Nicosìa an doi

Dël 1973 ij nassionalista grech ëd Cipro a l'avio tentà un colp dë stat për unì Cipro a la Grecia.
Ël govern dla Turchia, dël 1974, a l'ha mandà 'l sò esèrcit a ocupé la part nòrd ëd l'ìsola.
La conseguensa a l'é stàita un gròss spostament ëd popolassion da na part a l'àutra ëd l'ìsola e la spartission ëd Cipro an doe part, con un confin nen ufissial (la Linia Vërda, presidià da le Nassion Unìe) ch'a passa ëdcò ant ël mes dla capital Nicosìa.

Conomìa[modìfica | modifiché la sorgiss]

La moneda a l'é la lira turca.

Organisassion polìtica[modìfica | modifiché la sorgiss]

Nicosìa: ël dòm ortodòss ëd Santa Sofìa, adess tramudà a moschea

Cipro Nòrd (nòm ofissial: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti) a l'é na repùblica.
Ël president a l'é Ersin Tatar (Partì dl'unità nassional)(dal 2020).
Ël Prim Ministr a l'é Ersan Saner (dal 2020).

Arferiment[modìfica | modifiché la sorgiss]