Aristide Briand

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Aristide Briand

Aristide Briand a l'é stàit avocat, giornalista, òm polìtich e diplomàtich ëd Fransa. A l'era nassù a Nantes ël 28 ëd mars dël 1862.

Da student an drit, militant sossialista con tendense anàrchiche, a l'é intrà an dij moviment polìtich d'avangarda; a scrivìa d'artìcoj për Le peuple e për chèich temp a l'ha dirigiù la Lanterne. A l'é peui passà a la Petite République ch'a l'ha chità për fondé, ansema a Jean Jaurès, L'Humanité.
Ansema a Pelloutier a l'é stàit ël grand sostnidor ëd la teorìa dël siòpero general arvolussionari e al congress sindacal ëd Nantes dël 1894 a l'ha falo aprové tanme mojen ëd lòta.

A l'é stàit segretari general dël Partì sossialista fransèis dël 1901. Apress vàire tentativ falì, dal 1902 a l'é vnù diputà dla Lòira; ant ël 1905 a l'ha nen aderì al neuv Partì sossialista unificà e da antlora a l'ha mantnù na posission autònoma tanme sossialista indipendent.
A l'é stàit relator a la ciambrea dla laj an sël laicism ëd la repùblica fransèisa (1905); a l'ha fàit ël ministr a l'anstrussion pùblica e ai cult ant ij goern ëd Sarrien (1906) e Clemenceau (1906-1909). Mòrtie Guyot Dessaigne, ëd gené dël 1908 Briand a l'é stàit nominà ministr ëd la giustissia.

A l'é stàit pressident dël consèj ant ël 1909-1911, 1913 e 1915-1917, smonend-se 'me òm ëd la passificassion antra catòlich e laicista apress na desen-a d'agn ëd division e tension, cissà dai debà an sle congregassion religiose e la libertà ëd pensé. Ant ël midem temp a l'ha fàit front con energìa ai siòpero e a j'agitassion locaj.
Durant la prima guèra mondial a l'é stàit antra ij promotor ëd la spedission ëd Salonich e dla duvertura d'un front ant ij Balcan.

Apress la guèra, a l'é stàit vàire vire ministr ëd lë strangé e torna pressident dël consèj ant ël 1921-1922 (tnisend ëdcò l'ufissi dj'afé strangé), 1925-1926 e 1929, grand sostnidor dla colaborassion antërnassional, dla Sossietà dle Nassion e dla polìtica ëd sicurëssa coletiva. Dël 1925 a l'ha sotsignà j'acòrd ëd Locarn, che tra l'àutr a garantìo la sistemassion teritorial butà an euvra dal tratà ëd Versailles ant la zòna renan-a e a duvertavo un perìod ëd distension ant la polìtica antërnassional.
Con ël ministr dlë strangé alman Gustav Stresemann a l'é stàit protagonista dël rëncontr ëd Thoiry dël 1926 për l'arconciliassion con l'Almagna, passand dëdlà a le veje ruse antra ij doi pais.

Dël 1926 a l'é stàit ansignì, ansema a j'àutri doi prinsipaj firmatari dj'acòrd ëd Locarn, Austen Chamberlain e Gustav Stresemann, dël Premi Nobel për la Pas.
Pì tard a l'ha sostnù l'inissiativa dël segretari dë stat merican Kellogg ch'a l'ha mnà, dl'ost 1928, a la stipulassion dl'acòrd Briand-Kellogg, për mojen dël qual sessanta pais as angagiavo a nen arcore a la guèra për arzòlve le ruse antërnassionaj.

Dël 1930 a l'ha scrivù na memòria për l'organisassion d'un regim d'union federal europenga.
Briand a l'é mòrt a Paris ël 7 ëd mars dël 1932

A pòrto sò nòm[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Acòrd Briand-Kellogg.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • La séparation des Églises e de l'état (doi volum, 1909)
  • Paroles de paix (1927, dai sò discors ëd polìtica strangera)