Carl Emanuel I

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Carl Emanuel I ël Grand

Carl Emanuel I, dit ël Grand për soe realisassion polìtiche e stataj, a l'era nassù a Rìvole ij 12 ëd gené dël 1562 e a l'é mòrt a Savian ij 25 ëd luj dël 1630 d'un colp al cheur. A l'era fieul d'Emanuel Filibert.

A l'era montà al podèj ch'a l'avìa pòch pi che 18 agn. Sò nemis a l'avìo stranomalo ël gheub ëd Savòja; ël pòpol a lo ciamava Carlin. Cand ch'a l'ha gionzù ël Marchesà ëd Salusse a sò possediment a l'han ëdcò ciamalo ël marodeur savojard.

La famija e soe masnà[modìfica | modifiché la sorgiss]

J'11 ëd mars 1585 Carl Emanuel a l'avìa marià Catlin-a d'Asborgh, sconda fija ëd Filip II re dë Spagna, ch'a l'é mòrta ai 7 ëd novèmber 1597.

Apress la mòrt ëd soa fomna, ël duca a l'ha avù tante àutre morose. Con un-a 'd coste, Margrita ëd Roussillon marchèisa ëd Riva, a l'é mariasse dë scondion ai 28 ëd novèmber 1597 e da chila a l'ha avù sinch masnà: Morissi, marchèis ëd Riva (mòrt dël 1645); Carl Umbert, marchèis ëd Murassan (nassù dël 1601 e mòrt dël 1663) ch'a l'ha marià Clàudia ëd Massran Fiesch; Gabriel (nassù dël 1620 e mòrt ai 2 ëd giugn 1695); Antòni, abà d'Autacomba (mòrt ai 24 ëd fërvé 1688); Margrita, ch'a l'ha marià Filip d'Este marchèis ëd Lans e a l'é mòrta ai 5 ëd novèmber 1659.
A l'ha avù tante d'àutre masnà da àutre fomne: Catlin-a (mòrta dl'otóber 1660) da na nobildòna dont as sa nen ël nòm; Emanuel, marchèis d'Andorn (mòrt a j'8 d'otóber 1652) da Luisa ëd Dullin Maréchal; Felis, sgnor ëd Farian (mòrt dël 1644) da Argentin-a Provan-a ëd Colegn; Umbert, marchèis ëd Palass, da Virginia Pallavicino. Për finì, a l'ha avù tre masnà da Anna Felicita Cusani: Silvi (mòrt dël 1644); Lodovich (mòrt dël 1648) e Vitichind (mòrt ai 4 d'avril 1668).

Soe produssion literaria[modìfica | modifiché la sorgiss]

Oltre a protege ij litrà, com Alessandro Tassoni, Carl Emanuel a l'era scritor ëdcò chiel: a l'ha scrivù 'd vers an piemontèis, an fransèis, an italian, an castilian ëd vàire argoment. A l'era ëdcò motobin passionà ëd teatro e as anteressava d'archeologìa.

A son conossùe doe euvre an piemontèis dël prinsi:

  • A l'é quel bufon del fra
  • Al son de la bateria
Al é quel bufon del frà

ch'à perdut el Monferà:
el pensava mincioner
tut col flus de so parole:
vardé un poch che bele fole
de voler così inganer!
Frà salam e frà scarpon
ne farà pi del bufon.
...

—A l'é quel bufon del fra


Àutre soe euvre a son:

  • Aforismi della guerra
  • Simulacro del vero principe

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

Gianrenzo P. Clivio - Profilo di storia della letteratura in piemontese