Gieuv (pianeta)

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Nòm sientìfich: Jupiter
Sìmbol:
Categorìa: PIANETA
Sènter orbital: SOL

Element orbitaj
11,86 agn 374,3 Ms
(milion ëd sëcond)
5,204 UA 778,6 Gm
(milion ëd km)
1,305°
sl'eclìtica
6,09°
sl'equator dël Sol
100,5°
....(longitùdin)....
0,0488
275,1°
T= perìod . a= semi-grandass
i= inclinassion . Ω= neu assendent
e= ecentricità . ω= argoment dël perieli

Caraterìstiche fìsiche
Diàmetro equatorial 142 984 km
Sgnacament polar 0,0649
Massa 1,899 x 1027 kg
Densità 1,326 g/cm3
Gravità 24,79 m/s2
Perìod ëd rotassion 9,925 ore
= 35 730 s
Inclinassion ëd l'ass 3,13°
Pòlo Nòrd 17h52m (R.A.)
64,50° (D.)
Albedo 0,52
Temperatura
dla surfassa
165 K = -108 °C
(livel: 1 bar)
Pression da 20 a 200 kPa
Atmosfera 90% idrògen
10% elio
Satélit 63 + anej ràir
Confront tra la Tèra e Gieuv.

Osservassion
Magnitùdin da -1,6 a -2,94
Diàmetro angolar da 29,8" a 50,1"
Color crema ciàir [1]
Perìod sinòdich 390 di

Gieuv (dal latin IUPPITER, IOVIS) a l'é ël pì gròss pianeta dël sistema solar, col ch'a fa sinch për distansa dal Sol. A l'ha un diàmetro ch'a l'é pì che 11 vòlte ël diàmetro dla Tèra. Soa grandëssa e soa natura gaseusa a-j dan ël drit d'esse classificà coma gigant gaseus.

Ëd neuit a l'é belfé s-ciairé Gieuv ant ël cel: a-i é mach ël Sol, la Lun-a e Véner ch'a son pì lusent ëd chiel. Con un cit telescòpi as peulo vëdde 'dcò soe 4 lun-e pì gròsse: Io, Euròpa, Ganimé e Calist, che a son ciamà "satélit galilean" e a son ëstàit dëscoatà da Galilei dël 1609.

La giornà ëd Gieuv a dura 9,93 ore.
An sla surfassa dël pianeta, nen tant distant da l'equator giovian, as treuva la "gran macia rossa". Cola-lì a sarìa na përturbassion violenta, provocà dai vent bin fòrt ch'a-i é ant l'atmosfera dël gigant.
An rason ëd soa fòrta gravità, Gieuv a l'é colpì da le comëtte pi 'd soens che j'àutri pianeta.

J'esplorassion[modìfica | modifiché la sorgiss]

Eut sonde a son ¨stàite mandà për esploré Gieuv. Ant j'agn 1970, le mission Pioneer a l'han mandà andré le prime plance. Pi tard, ij doi Voyager a l'han përmëttù ëd dëscoaté j'anej. Galileo a l'é passà ansima a Gieuv dël 1995. Për finì, dël 2007 New horizons a l'ha studià ij sò satélit.