Giuseppe Rota

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.


Biografìa[modìfica | modifiché la sorgiss]

Giuseppe Rota a l'era nassù dël 1720, e a l'era vnù preive che a l'avìa pen-e 21 agn.
A scrivìa an latin, an italian e an bërgamasch; a conossìa Voltaire, Rousseau e j'iluminista. Për j'anteress colturaj che a l'avìa, a peul esse considerà un dij pì còlt òm dël Setsent lombard.
Dal 1785 a l'era vnù curà dla paròchia ëd Levate (BG) e a l'é mòrt dël 1792.

Euvre[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël Rota a l'ha sempe ciamà la parlà bërgamasca "lèngua" e mai "dialèt". Ëd chiel as conosso:

  • un longh sonèt con coa, scrivù dël 1770, quand che l'amperador Giuseppe II a l'avìa visità Bérghem;
  • un capìtol Cóntra i spìricc fórcc (1772);
  • un ters capìtol componù dël 1776.

Sonèt co la cua scüs preàbol[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ant ël sonèt con coa Sonèt co la cua scüs preàbol ël Rota a proclama ël drit a scrive an lenga bërgamasca. Miraco a l'é për cost motiv che ant ël Risorgiment la memòria dël Rota a l'é stàita scanselà. L'inissi:

Oh che idéa, sènti a dìm, oh che caprissi

stampà söl Credo in lèngua bergamasca!
Compatìm, siòri: in quach matéria i casca
töcc i poéte, e l'èstro i l'à de vissi.
...

—Sonèt co la cua scüs preàbol


L'àsen vestìt de liù[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël sonèt L'àsen vestìt de liù a deurb lë scond capìtol. L'inissi:

Öna pèl de liù

in cà del sò patrù
ixì a fortüna ü dì l'àsen a l' tróva.
Che fàl lü? a l' và dét töt e l' se la próva:
...

—L'àsen vestìt de liù


Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

Region Lombardìa - Antologia della poesia nelle lingue e nei dialetti lombardi

Arferiment[modìfica | modifiché la sorgiss]