Immanuel Kant

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Immanuel Kant

Filòsof alman.
Immanuel Kant a l'era nassù a Königsberg (al di d'ancheuj Kaliningrad, an Russia) ël 22 d'avril dël 1724 e a l'é mòrt ambelelà ël 12 ëd fërvé dël 1804.
A l'é considerà un dij pi grand filòsof dla stòria.

A chërdìa che la geometrìa e l'aritmética a fusso basà ansima a nòstre antuission, rispetivaman spassial e temporal. Tutun l'anvension dle geometrìe nen euclidee dël 1829 da part ëd N.I. Lobačevsky a l'ha butà an dificoltà costa posission.

La Crìtica dla rason pura[modìfica | modifiché la sorgiss]

Quaidun (dël 2011) a l'avìa avansà l'ideja che la tradussion, an piemontèis, ëd l'euvra Kritik der reinen Vernunft (Crìtica dla rason pura) ëd Kant, a fasèissa rije. Për fé la preuva belessì a-i é la tradussion d'un capìtol.

Part sconda – Achit - II. An sla lògica trassendental[modìfica | modifiché la sorgiss]

La lògica general, com i l’oma avisà, a fà astrassion da qualsëssìa contnù dla conossensa, visadì da qualsëssìa rapòrt ëd costa conossensa con l’oget, e a considera mach la forma lògica ant ël rapòrt ëd le conossense an tra ‘d lor, visadì la forma dël pensé an general. Ma, da già che a-i son sia intuission pure che intuission empìriche (com a mosta l’estética trassendental), parèj a podrìa bin ess-ie na distinsion an tra pensé pur e pensé empìrich ëd j’oget. An tal cas as darìa na lògica, anté as farìa pa astrassion da qualsëssìa contnù dla conossensa; përchè cola che a contenèissa mach le lej dël pensé pur ëd n’oget, a escluderìa tute cole conossense che a fusso ëd contnù empìrich. A traterìa ëdcò dl’orìgin ëd nòste conossense dj’oget, da già che costa orìgin a peul pa esse atribuìa a j’oget, antant che la lògica general a l’ha pa gnente da vëdde con costa orìgin dla conossensa, ma a considera le rapresentassion, sia ch’a sio originariament an noi “a priori” [iii], o mach dàite empiricament, tnisendse mach a le lej, ch’a diso che l’intelet, quand a pensa, a dòvra j’un-e an rapòrt con j’àutre; për sòn, a considera gnente se nen la forma inteletual ch’as peul desse a le rapresentassion, da qualsëssìa part a peusso vnì.

E ambelessì i faso n’osservassion, che a rësguarda tute le considerassion che a vniran, e che a convnirà avèj sempe dnans a j’euj: a venta pa, visadì, ciamé trassendental qualsëssìa conossensa a priori, ma mach cola dont i conossoma che, e com, serte rapresentassion (intuission e concet) a ven-o aplicà o a son possìbij mach a priori: visadì, la possibilità dla conossensa, o sò usagi a priori. Donca ni lë spassi, ni na soa qualsëssìa determinassion geométrica a priori a son rapresentassion trassendentaj: ma mach la conossensa dl’orìgin pa empìrica ëd coste rapresentassion, e la possibilità cha a l’han tutun d’arferisse a priori a j’oget ëd l’esperiensa, a peul disse trassendental. Parèj, l’usagi dlë spassi a propòsit ëd j’oget an general a sarìa ëdcò trassendental; ma, se a l’é unicament limità a j’oget dij sens, antlora as dis empìrich. La distinsion donca dël trassendental da l’empìrich a aparten a la crìtica dle conossense, e a rësguarda pa ël rapòrt ëd coste con sò oget.

Spetand, donca, ch’as dago miraco dij concet ch’as peusso arferì a priori a dj’oget, pa com intuission pure o sensìbij, ma mach com funsion dël pensé pur, e donca com concet, ma pa d’orìgin empìrica ni estética, noiàutr is formoma anticipatament l‘ideja ëd na siensa dl’intelet pur e dla conossensa rassional, dont i pensoma serti oget completament a priori. Na siensa parìa, ch’a detèrmina l’orìgin, l’estension e la validità ogetiva ëd taj conossense, as deuv ciamesse lògica trassendental, përchè a rësguarda mach le lej ëd l’intelet e dla rason, ma mach për lòn ch’a s’arferiss a oget a priori, e pa, com la lògica general, a conossense sia empìriche che pure, sensa distinsion.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Gedanken von der wahren Schätzung der lebendigen Kräfte (1746)
  • Neue Erhellung der ersten Grundsätze metaphysischer Erkenntnisse (Principiorum primorum cognitionis metaphysicae nova dilucidatio) (1755)
  • Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels (1755)
  • Die falsche Spitzfindigkeit der vier syllogistischen Figuren (1762)
  • Der einzig mögliche Beweisgrund zu einer Demonstration des Daseins Gottes (1763)
  • Versuch den Begriff der negativen Größen in die Weltweisheit einzuführen (1763)
  • Beobachtungen über das Gefühl des Schönen und Erhabenen (1764)
  • Über die Krankheit des Kopfes (1764)
  • Untersuchungen über die Deutlichkeit der Grundsätze der natürlichen Theologie und der Moral (1764)
  • Träume eines Geistersehers (1766)
  • De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis (1770)
  • Über die verschiedenen Rassen der Menschen (1775)
  • Kritik der reinen Vernunft (Crìtica dla rason pura) (1781)
  • Prolegomena zu einer jeden künftigen Metaphysik (1783)
  • Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung? (1784)
  • Idee zu einer allgemeinen Geschichte in weltbürgerlicher Absicht (1784)
  • Grundlegung zur Metaphysik der Sitten (1785)
  • Metaphysische Anfangsgründe der Naturwissenschaft (1786)
  • Kritik der reinen Vernunft (Crìtica dla rason pura), sconda edission (1787)
  • Kritik der praktischen Vernunft (Crìtica dla rason pràtica) (1788)
  • Kritik der Urteilskraft (Crìtica dël giudissi) (1790)
  • Religion innerhalb der Grenzen der bloßen Vernunft (1793)
  • Zum ewigen Frieden (1795)
  • Metaphysik der Sitten (1797)
  • Anthropologie in pragmatischer Hinsicht (1798)
  • Der Streit der Fakultäten (1798)
  • Logik (1800)
  • Über Pädagogik (1803)