Joseph John Thomson

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Fìsich.

Joseph John Thomson

Sir Joseph John Thomson (soens ciamà mach J.J.) a l'era nà a Cheetham Hall, davzin a Manchester, dël 1856.

A l'era professor ëd fìsica a l'Anstitù real ëd filosofìa natural ëd Londra, peui a l'ha avù la cadrega Cavendish al Colege dla Tërnità a l'Università ëd Cambridge.

A l'é mòrt dël 1940.

Sò travaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dël 1897 Thomson a l'ha dëscoatà l'eletron.
Soe numerose contribussion a la fìsica a comprendo d'anvestigassion teòriche e sperimentaj an sla condussion dl'eletricità ant ij gas, la caria e la massa dl'eletron, le propietà dij raj positiv. Soe arserche an sij raj positiv a l'han ëmnalo a la dëscuverta dj'isòtop dël néon.

Dël 1906 për soe anvestigassion an sël passage dl'eletricità a travers dij gas Thomson a l'ha arseivù ël premi Nobel dla fìsica.

A pòrto sò nòm[modìfica | modifiché la sorgiss]