Lewis Carroll

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Lewis Carroll

Scritor an lenga anglèisa e matemàtich.
Lewis Carroll a l'é lë stranòm literari dlë scritor Charles Lutwidge Dodgson, nassù a Daresbury (Cheshire) ël 27 ëd gené dël 1832 e mòrt a Guildford (Surrey) ël 14 ëd gené dël 1898.

Fieul d'un parco anglican, a l'é stàit educà për quatr agn a Rugby e ant ël maj 1850 a l'é intrà al Christ Church d'Oxford. Ambelessì a l'é peui restà dal 1855 al 1881 tanme letor ëd matemàtica e con dij badò aministrativ. A vintun agn a l'é vnù diaco.

Òm sarà, Carroll a l'era na përson-a genà e a tartajava. Soe mej amicissie a j'ero dle cite fije. Për un-a ëd coste, Alice Liddell, Carroll a l'ha scrivù Alice's adventures in Wonderland. Indiferent al sucess, a l'ha seghità a vive për sò cont, për dedichesse ai sò studi lògich-matemàtich e ai sò passatemp, dont col ëd la fotografìa.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

Literatura[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Alice's adventures in Wonderland (1865)

Costa fàula a l'ha esercità n'arciam ancreus an sle masnà e a l'é vnùita un clàssich dla literatura për ij cit. Peui a l'ha anciarmà viaman ëd pi ëdcò ij grand. Un dij tema sentraj ëd la fàula a l'é l'arconossiment dij paradòss contnù ant la chërsùa e l'adatament a la realtà.
Ël manuscrit a l'é stàit vendù da Alice Liddell ant l'avril 1928 për 15400 ësterlin-e.

  • Phantasmagoria (1869)
  • Through the looking glass (1871)

Continuassion d'Alice's adventures in Wonderland, a l'ha avù scasi autërtant sucess che cost-sì.

  • The hunting of the Snark (poemet, 1876)
  • Rhyme and reason (1883)
  • A tangled tale (1885)
  • Sylvie and Bruno (an doe part, 1889 e 1893)

A l'é l'euvra ch'a l'ha surbì tut l'ampegn literari ëd Carroll për vint agn.

  • Collected verse (poesìe butà an arcòlta ant ël 1932)

Matemàtica[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • A syllabus of plane algebraic geometry (1860)
  • The formulae of plane trigonometry (1861)
  • An elementary treatise on determinants (1867)
  • Euclid, book V., proved algebraically (1874)
  • Euclid and his modern rivals (1879)

A l'é ël travaj prinsipal an sël qual as basa soa riputassion ëd matemàtich.

  • The game of logic (Londra, 1887)
  • Curiosa mathematica (1888)
  • Symbolic logic (Londra, 1896)
  • Pillow problems

A l'é n'archeujta dë 72 problema d'aritmética, àlgebra, geometrìa, trigonometrìa, geometrìa analìtica, càlcol infinitesimal e càlcol dle probabilità.

  • The new method of evaluation as applied to π