Méssich

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Ël Méssich a l'é un pais dl'América Setentrional. A confin-a con jë Stat Unì a nòrd, con l'Océan Passìfich a òvest, con l'Océan Atlàntich (Gòlf dël Méssich) a est, con Guatemala e Belize a sud. La capital a l'é Sità dël Méssich. A l'ha na surfassa d'1.972.550 km² e na popolassion d'apopré 110 milion d'abitant.

Anté ch'as treuva[modìfica | modifiché la sorgiss]

Stòria[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël Méssich a l'é indipendent dal 1821 cand, ai 24 fërvé, a l'ha diciairà soa indipendensa da la Spagna.

Organisassion polìtica e aministrassion[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël Méssich a l'é në stat federal formà da 31 stat e da 'n distret federal ch'a conten la capital e ch'a l'é governà diretament dal govern central.
Ël president nùmer 66 dël Méssich a l'é Andrés Manuel López Obrador ,(dal 1m dë dzèmber 2018).

Division polìtica dël Méssich
Nòm dlë stat Popolassion (2005) Surfassa (km²) Capital
Méssich (Stat Unì Messican) 103.088.000 1.959.248 Sità dël Méssich
1. Aguascalientes 1.065.416 5.625 Aguascalientes
2. Bassa Califòrnia 2.842.000 71.546 Mexicali
3. Bassa Califòrnia dël Sud 517.000 73.943 La Paz
4. Campeche 751.000 57.727 Campeche
5. Chiapas 4.256.000 73.681 Tuxtla Gutiérrez
6. Chihuahua 3.238.000 247.487 Chihuahua
7. Coahuila 2.475.000 151.445 Saltillo
8. Colima 562.000 5.627 Colima
9. Durango 1.489.000 123.367 Victoria de Durango
10. Guanajuato 4.893.000 30.621 Guanajuato
11. Guerrero 3.116 000 63.618 Chilpancingo
12. Hidalgo 2.334.000 20.856 Pachuca
13. Jalisco 6.652.000 78.630 Guadalajara
14. Méssich 14.161.000 22.333 Toluca de Lerdo
15. Michoacán de Ocampo 3.988.000 58.667 Morelia
16. Morelos 1.605.000 4.892 Cuernavaca
17. Nayarit 943.000 27.862 Tepic
18. Nuevo León 4.164.000 64.203 Monterrey
19. Oaxaca 3.522.000 93.343 Oaxaca de Juárez
20. Puebla 5.391.000 34.251 Puebla
21. Querétaro de Arteaga 1.593.000 11.658 Santiago de Querétaro
22. Quintana Roo 1.134.000 42.535 Chetumal
23. San Luis Potosí 2.412.000 61.165 San Luis Potosí
24. Sinaloa 2.610.000 57.331 Culiacán Rosales
25. Sonora 2.384.000 179.516 Hermosillo
26. Tabasco 2.013.000 24.747 Villahermosa
27. Tamaulipas 3.020.000 80.148 Ciudad Victoria
28. Tlaxcala 1.061.000 3.997 Tlaxcala
29. Veracruz 7.081.000 71.856 Xalapa
30. Yucatán 1.803.000 39.671 Mérida
31. Zacatecas 1.357.000 75.416 Zacatecas
Distret Federal dël Méssich 8.670.000 1.484

Anliure esterne[modìfica | modifiché la sorgiss]