Mercuri (pianeta)

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Nòm sientìfich: Mercury
Sìmbol:
Categorìa: PIANETA
Sènter orbital: SOL

Element orbitaj
87,97 di 7,601 Ms
(milion ëd sëcond)
0,387 UA 57,91 Gm
(milion ëd km)
7,005°
sl'eclìtica
3,38°
sl'equator dël Sol
48,33°
....(longitùdin)....
0,2056
29,12°
T= perìod . a= semi-grandass
i= inclinassion . Ω= neu assendent
e= ecentricità . ω= argoment dël perieli

Caraterìstiche fìsiche
Diàmetro equatorial 4879 km
Sgnacament polar 0,00
Massa 3,302 x 1023 kg
Densità 5,427 g/cm3
Gravità 3,701 m/s2
Perìod ëd rotassion 58,65 di
= 5,067 Ms
Inclinassion ëd l'ass 0,006°
Pòlo Nòrd 18h44m (R.A.)
61,45° (D.)
Albedo 0,106
Temperatura
dla surfassa
da 80 a 700 K =
da -193 a 427 °C
Pression 0,00 kPa
Atmosfera bin sutila
42% ossìgen, 29% sòdi,
22% idrògen, 6% elio,
1% potassi
Satélit gnun
Confront tra la Tèra e Mercuri

Osservassion
Magnitùdin da -0,4 a +5,5
Diàmetro angolar da 4,5" a 13"
Color groson
Perìod sinòdich 116 di

Mercuri (dal latin MERCURIUS, -II) a l'é 'l pì cit pianeta dël sistema solar, col pì davzin al Sol. Për via 'd costa vzinansa a l'é nen tant fàcil s-ciairelo 'nt ël cel.

Ël di 'd Mercuri a dura 58,65 di terestr.

L'atmosfera ëd Mercuri a l'é motobin sutila, tant ch'as peul disse ch'a n'ha scasi nen.
La surfassa dël pianeta a l'é bin grotolùa përchè a l'é tempestà 'd cratéj. Coste qualità-sì a lo fan smijé a la Lun-a.

L'esplorassion[modìfica | modifiché la sorgiss]

Doe sonde a l'han viagià vers Mercuri. Mariner 10 a l'é passà dnans al pianeta tre vire antra 'l 1974 e ël 1975. Sa sonda a l'ha pijà dle plance ëd mità ëd soa surfassa. La sconda sonda, Messenger, a l'é stàita lansà an ost 2004. A l'ha mandà an sla Tèra vàire arlevassion e plance.