Michael Faraday

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Fìsich. Michael Faraday a l'era nà dël 1791 e a l'é mòrt dël 1867. A quatòrdes agn a l'avìa fàit l'amprendiss da 'n rilegator.

Faraday a l'ha travajà ant l'eletromagnetism e a l'ha dësvlupà ël concet ëd capassità.
Dantorn al 1830, ëd fasson indipendenta e scasi ant l'istess temp ëd Joseph Henry, a l'ha dëscoatà ël fenòmeno dl'andussion eletromagnética. Dël 1846 a l'ha dëscoatà che un campion dë stagn djë specc avzinà al pòlo d'un fòrt magnete a l'é arpossà da cost-sì. A l'ha ciamà diamagnétiche le sostanse ch'a l'han costa caraterìstica.

A l'é stàit nominà diretor ëd l'Anstitussion real ëd Londra.

A pòrto sò nòm[modìfica | modifiché la sorgiss]