Norberto Rosa

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Biografìa[modìfica | modifiché la sorgiss]

Norberto Rosa a l'era nassù a Vian-a ij 3 ëd mars dël 1803, a l'é sempre vivù ant la Val Susa e a l'é mòrt a Susa ël 24 ëd giugn dël 1862 .

Rosa a l'avìa fàit jë studi universitari a Turin. Dël 1830 a l'ha fità e peui catà na piassa da procurator legal a Susa e a l'ha anandià soa cariera legal. A l'é stàit poeta, musicista, pitor e giornalista, an colaborand con ël Messaggere Torinese e la Gazzetta del Popolo. A l'ha fàit ëdco ël proveditor a jë studi a Susa.

Ël pare ë Rosa a l'é mòrt che chiel a l'era ancor assè giovo e, 'me ch'a conta chiel midem an na soa biografìa, s'esperiensa a l'ha rendulo difissios contra la categorìa dij médich.

Dël 1852 a l'ha marià soa novoda Laura Valetti. La cobia a l'avrà quatr masnà, dont tre a dzorvivran al pare.

L'esperiensa polìtica[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ai 22 ëd gené dël 1849 Rosa a l'é stàit elegiù diputà ant ël colege ëd Condòve e a l'é stàit parlamentar për ij prim ses mèis ëd col ann. Con la neuva legisladura a l'é stàit torna elegiù, ma a l'ha arnonsià a l'ufissi.

L'euvra poética[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'ancamin Rosa a l'ha publicà soens dzora al Parnas Piemonteis ëd poesìe, fàule e artìcoj, për peui slontanesse an manera polémica apress d'avèj conossù, dël 1840 anviron, la poesìa ëd Brofferio. Da col moment, da satìrica e moralìstica, soa poesìa a l'é dventà d'antonassion pì polìtica e sivila.
Soa euvra poética, spatarà ansima a giornaj e feuj volant, a l'é stàita publicà an volum mach dël 1988.

Euvre[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • I cattivi medici, poemetto piemontese (Susa, 1832)
  • Le strade ferrate, sestine piemontesi (1840)

Norberto Rosa a dubitava che le stra ferà as podèisso fesse ëdcò an Piemont:
che Nosgnor benedet am lassa vive
pa mach ... sent e sinquanta o dosent agn

  • Ij piasì (1844)

Ij vers finaj dl'euvra :
Rije 'd costi fabiòch carià 'd pajëtte,
ch'a regno për la grassia dle manëtte,
con la speransa ch'as na vado un di,
a l'é 'l re dij piasì.

  • Inno dij piemontèis
  • Panegirich d'San Martin (1848)

Ij vers finaj dl'euvra:
Contra un pòpol solevà
ch'a veul rompe soa caden-a,
i-é nen Austria ch'a ten-a;
gnanca 'l diav a la dis pa!

  • La plebe del Parnas

Chèich vers dla canson :
Am fam rije a crëpa pansa
Coj poeti da bon pat
Ch'as dan 'd ton e d'importansa
E ant ël fond a son 'd savat!

Tra soe fàule a son da arcordé:

  • La vorp e la mascrada
  • La farfala e la lumassa


Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

Gianrenzo P. Clivio - Profilo di storia della letteratura in piemontese